La temptació de la nostàlgia

 


De records i de memòries n'hi ha un bon assortit per triar i remenar.

En el cas de la nostàlgia,  és tota ella molt estilosa i embolica els records com regals. Rescata la bona vida del passat i amplifica els bons moments viscuts. Esclata quan visitem  instants, vivències, infàncies, amors, fotografies... d'un temps que va ser habitat en present en el seu moment .

És una emoció agredolça, subtil, una barreja entre el gust pel record i la tristesa per allò que es va acabar. 

És un miratge entre el que va ocórrer i el que hem idealitzat. Al cap i a la fi el record és una interpretació, una vivència personal i única d'una realitat que hem construït. Té a veure amb la història íntima que ens expliquem sobre la nostra biografia.

Quan la nostàlgia es deixa anar pot ser una mel dolça per degustar i també pot ser com punxa de cactus instal.lada  en el que s'ha perdut i no tornarà, restant oportunitats al present i al futur.

Què ens permet la nostàlgia a favor de la vida?

  • Recordar, rememorar, passejar-se per les bones estones.
  • Compartir records amb persones que han format part dels escenaris viscuts.
  • Recuperar maneres de fer o persones del passat que ens senten bé, ens fan millor la vida.
  • Entendre qui som, què ens ha fet vibrar, què ens importa i com volem viure.
  • Retornar a la infància i recuperar els nostres nens i nenes interns/es, portar-los a l'aquí i ara i donar veu i presència als seus anhels.
  • Agraïr el el que ens ha passat de bo , les persones i els paisatges que ens han construït.
  • Constatar que la vida passa, que hi ha persones que ja no hi són i que val la pena apostar per l'amor. 
  • Estar atents/es , habitar amb plenitud el moment present , que formarà part de la nostàlgia del futur.

Algunes cites que m'inspiren:

"Un/a siempre vuelve a los viejos sitios donde amó la vida "
Chavela Vargas

"Podríem fer servir el passat com un trampolí i no com un sofà"
Harold McMillan

"La nostàlgia és una mentida que sedueix"
George Wildman

"Quan tornaré a veure el meu poble, fumejar la xemeneia i en quina estació tornaré a veure la porta de la meva caseta que per mi val més que una província i molt més..."     Joachim du Bellay


"Cada vegada sóc més conscient que un/a es converteix en allò que mira, en el que recorda, en el que anhela, en allò que transmet. El futur comença avui i depèn del que decideixo veure, del que em permeto dir, del que vull recordar i del que decideixo estimar".
Laura Esquivel

 

"De vegades, quan observem les coses al cap d'un temps o des d'una perspectiva diferent, alguna cosa en la que crèiem com absolutament esplendorosa, alguna cosa per la que renunciaríem a tot per aconseguir-ho, es torna sorprenentment esvaïda. I llavors et preguntes què dimonis veien els teus ulls." Haruki Murakami


Imatge Pixabay

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Amor , el origen

Què ens mou?

Lo esencial