La temptació de la nostàlgia
De records i de memòries n'hi ha un bon assortit per triar i remenar.
En el cas de la nostàlgia, és tota ella molt estilosa i embolica els records com regals. Rescata la bona vida del passat i amplifica els bons moments viscuts. Esclata quan visitem instants, vivències, infàncies, amors, fotografies... d'un temps que va ser habitat en present en el seu moment .
És una emoció agredolça, subtil, una barreja entre el gust pel record i la tristesa per allò que es va acabar.
És un miratge entre el que va ocórrer i el que hem idealitzat. Al cap i a la fi el record és una interpretació, una vivència personal i única d'una realitat que hem construït. Té a veure amb la història íntima que ens expliquem sobre la nostra biografia.
Quan la nostàlgia es deixa anar pot ser una mel dolça per degustar i també pot ser com punxa de cactus instal.lada en el que s'ha perdut i no tornarà, restant oportunitats al present i al futur.
Què ens permet la nostàlgia a favor de la vida?
- Recordar, rememorar, passejar-se per les bones estones.
- Compartir records amb persones que han format part dels escenaris viscuts.
- Recuperar maneres de fer o persones del passat que ens senten bé, ens fan millor la vida.
- Entendre qui som, què ens ha fet vibrar, què ens importa i com volem viure.
- Retornar a la infància i recuperar els nostres nens i nenes interns/es, portar-los a l'aquí i ara i donar veu i presència als seus anhels.
- Agraïr el el que ens ha passat de bo , les persones i els paisatges que ens han construït.
- Constatar que la vida passa, que hi ha persones que ja no hi són i que val la pena apostar per l'amor.
- Estar atents/es , habitar amb plenitud el moment present , que formarà part de la nostàlgia del futur.
"De vegades, quan observem les coses al cap d'un temps o des d'una perspectiva diferent, alguna cosa en la que crèiem com absolutament esplendorosa, alguna cosa per la que renunciaríem a tot per aconseguir-ho, es torna sorprenentment esvaïda. I llavors et preguntes què dimonis veien els teus ulls." Haruki Murakami
Imatge Pixabay
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada