L'enigma del laberint

Els laberints conviuen amb la humanitat des de fa més de 4.000 anys.

Arrodonoits, quadrats, ovalats, amb pedres arrenglerades , inscrits a les roques o amb camins vegetals. A totes les cultures i a llocs tan diversos com Egipte, Perú, Creta, Irlanda, India  o Arizona.

Quin pot ser el  seu sentit ?

Especialment en els somnis es mostra la riquesa de les imatges que es repeteixen de manera col.lectiva. Els símbols formen part de la historia i la mitologia humanes, tenen un significat  que supera els límits del temps i la geografia .

Apunto una proposta de significat  connectat amb la Psicologia arquetípica i l'inconscient  fent paral.lelisme amb el camí de desenvolupament personal al llarg de la vida.

• D'entrada , un laberint crida l'atenció; és atractiu , misteriós i geomètric.
• Es reprodueixen camins , un centre i una sortida.
• Els camins són estrets i recargolats, cal estar atents a cada passa.
• La sortida no és evident i de vegades cal donar moltes voltes per trobar-la.
• En un laberint no hi ha carrerons sense sortida encara que ho sembla en molts moments.
• La direcció en la que s'avança canvia contínuament.
• Només es troba el centre i la sortida avançant endavant. Si es retrocedeix, es bloqueja l'itinerari .
• Si confiem, seguim, i no abandonem, arribem al centre . Al cor del laberint les diferents  cultures honoren allò que és sagrat i s'obren  les respostes a les preguntes essencials sobre el sentit i l'existència.
• Retornar a la vida quotidiana quan hem arribat a una consciència profunda o una resposta no és immediat; cal desfer camí, recòrrer de nou les pistes, donar temps, aposentar i anar experimentant noves identitats amb els nous aprenentatges. Cal assimilar l'experiència i integrar-la al viure ordinari.

Recòrrer el laberint em sembla una metàfora excel.lent dels moments de trànsit i transformació circulars que ens va presentant la vida.

Des del punt de vista de l'experiència personal,  dues maneres d'utlitzar el laberint: la més popular és caminar meditativament, de manera pausada, assaborint, potser amb alguna frase, alguna pregunta, o potser simplement amb consciència de cada pas que recorre un itinerari sense pressa. Altra manera , per ús cerimonial individual o grupal , com a ritus de pas, de celebració, de comiat, de benvinguda...imaginació al poder.

Podeu anar a un laberint ja creat o crear-lo de nou. Allà van un parell de dissenys fàcils.

Bon estiu ¡¡

"Una història és com un laberint, entres i has de triar un camí. Si no és el camí correcte, t'avorreixes i has de començar un altre. Sempres és com una aventura; saps com entres però no com sortiràs"

Cornelia Funke

"Jo sóc una part del que he anat  trobant al meu camí".

Alfred Tenyson

Imatge Pixabay