Paraules "infusió"

 


Som en gran part el que ens diem.

I el que ens diem ens fa fer, ser i sentir.

De vegades hi ha frases sobre  la vida que ens impacten . Poden ser llegides o escoltades i ens ressonen potser perquè l’univers que plantegen ens sedueix, és com una  galàxia a la que  voldríem viatjar .

Les afirmacions, les cites,  són frases que  formen part de  llibres, cartes, webs, etiquetes , postals o  punts de llibre que ens criden l’atenció i poden acompanyar-nos en molts moments de la vida.

Des d’una visió per enriquir i transformar, aposto pel valor de la lectura de “frases llavor” que van fent efecte a nivel profund ,que “infusionen” el nostre inconscient. Són com pistes per nous camins a recórrer , per reafirmar on som o per donar-nos permisos que d’altres persones ja posen en pràctica per ser més lliures o gaudir de major benestar.

És interessant  tenir a mà les frases preferides, rellegir-les, redescobrir-les al començar el dia  o abans d’anar a dormir.

Transcric un recull de frases  inspirades en els textos del psicòleg David Richo, afirmacions que apunten a l’autonomia personal, les relacions constructives, l’autoestima saludable i la superació dels moments difícils. (per homes i dones, encara que escrigui en femení). Per triar i remenar.


 Assumeixo la responsabilitat de la forma que ha pres la meva vida i comprenc les decisions que he pres. Accepto i respecto el meu passat.

Em respecto i em valoro  per ser com sóc. Accepto , valoro i cuido el meu cos.

Sóc capaç de cuidar de mi mateixa.

Deixo anar els “he de” i faig eleccions. Sempre tinc una elecció.

Puc deixar anar i seguir endavant.

Mereixo experimentar l’alegria , el plaer i l’abundància.

La gratitud forma part de la meva visió de la vida. Agraeïxo el que si tinc.

Em guia  la meva intuició encara que estic oberta a les opinions dels altres.

Deixo anar el control sense perdre’l.

No necessito tenir por de la meva veritat, els meus poders, els meus desitjos, els meus pensaments , els meus somnis o els  meus fantasmes.

Sóc capaç de preservar els meus límits . Sé dir no. Sé dir prou.

Qualsevol cosa que em succeeixi pot convertir-se en una font d’aprenentatge.

Les eleccions  i percepcions de la meva vida són flexibles, no rígides o absolutes.

Puc transitar el dolor. Resistir i refer-me.

Dins meu trobo un refugi de pau, força i  serenitat al que puc accedir quan ho necessiti.

Em concedeixo un marge pels errors. M’ allibero del dolor de tenir sempre raó o ser competent tot el temps. Si puc, reparo els errors .

Dic “SI” als fets de la vida: tot canvia, les coses no succeeixen sempre com les havíem planejat,  la vida no será sempre justa o lliure de dolor i la gent no será sempre amorosa i lleial.

Estic disposada ser conscient i cuidadosa de   les meves emocions, m’ofereixen senyals del que em passa i el que  necessito. En el cas de la ira, la gestiono de manera no violenta, evitant l’expressió abusiva, amenaçant, recriminatòria o desaforada.

Puc sentir-me vulnerable, trista, sobrepassada o angoixada i el meu valor personal segueix intacte.

Faig peticions de manera clara i respectuosa , sense exigències. Respecto els límits dels altres i el seu ritme per fer les coses. Accepto que em puguin dir  “no”.

Demano als altres el que necessito d’ells/es i deixo anar la insistència de que m’ho proporcionin.

Permeto que les persones s’allunyin o es quedin al meu costat , em puc autosostenir.

Escullo la reconciliació i el perdó; deixo anar la necessitat de venjança.

Puc escoltar els comentaris que m’ofereixen els altres  sobre mi i prenc nota per la millora .

Si tinc un tema pendent que em neguiteja amb alguna persona i vull preservar la relació, l’afronto i el parlo amb ella. No involucro a altres persones.

Estic deixant de carregar procesos d’altres que no em pertoquen.

No em cal ser necessitada pels altres, prefereixo ser estimada.

Miro la conducta dels altres amb comprensió i compassió.

Cada vegada sóc menys competitiva en les relacions i descobreixo satisfacció en la cooperació.

Reconec que la realitat no està en deute amb mi, la vida succeeix.

Abandono la posició de víctima, la queixa inert, i m’ocupo del que puc fer.

Puc demanar ajuda.

Els canvis i les transicions són més agradables si coopero amb ells.

Crec que la foscor i el caos precedeixen a una expansió de la consciència (Jung).

Quan veig el patiment al meu voltant, em pregunto, “Què puc fer jo”?

Estic connectada amb el que és viu, formo part del tot més gran que mi mateixa.

 

 

Per acabar, un  bon resum:

Una persona amb autonomía personal,

És ambiciosa sense ser codiciosa

Poderosa sense ser opresora

Proactiva sense ser agressiva

Intel.ligent sense ser pedant

Humil sense ser servil

Comprensiva sense ser idiota.


Imatge Pixabay

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Amor , el origen

Què ens mou?

ELS QUATRE ACORDS