Conxita Luna Psicologia i Vida

Naturalesa humana. L'alegria en l'equipament bàsic  com a motor que impulsa la  vida. Desitjada, anhelada, expansiva, contagiosa, idealitzada, explosiva, essencial, visionària, excitant , perduda, retrobada, passatgera, efímera o de llarga durada. Respon a l'alquímia del que a cadascú li fa vibrar el cor ,és personal, feta a mida .  Interessant conèixer la pròpia fòrmula generativa de l'alegria. Esclata quan gaudim, quan aconseguim, quan compartim i també quan superem una fase de tristesa o de pèrdua, per contrast, perquè potser som més conscients que la podem perdre. Pot ser en temps real i recordada, actualitzada,com antídot al pensament que embolica i s'ennuvola.  Íntima o compartida. Solitària o en grup.  D'estiu o d'hivern. Espontània o artesanal. En minidosi o a l' engrós. Ecològica o amb costos massa elevats. Millor assaborida, pròpia i alhora deixant que marxi i torni, que pugi i baixi, lliure, amb la confiança que

Siglo XXI. Abramos abanico. El concepto clásico de familia se ha ampliado. Si sólo hubiera un molde y hubiera que ajustarse, aumentan las posibilidades  de no encajar. Son tiempos de nuevas formas, flexibles. Mayor libertad de elección con lo que  te trae la vida , con lo que quieres y con lo que puedes. Ampliemos el menú. De base , el vínculo del amor que nos reconforta, que hace que nos sintamos formando parte de una red  y empuja  la  vida en sus formas infinitas. Si se trata de criar a los que crecen, puzzle de encajes: padre y madre o padre  o madre o dos padres o dos madres o abuelos o quién/es adoptan…o quien/es  acogen, en techo común, o no…con hermanos de “sangre” o no… Si se trata de sentirse acompañado: en pareja o con amigos o herman@s o  con prim@s o con mascotas, o con tu vecin@ o…en una misma casa o no… Los modelos únicos comprimen, atascan. Si las fronteras de diluyen, también los vínculos se expanden más allá de lo  conocido.Y descub

Sabem de l'altre en gran part a través de les paraules.  I les paraules impacten. Una part de l 'impacte depèn de qui les diu i altra part de qui les rep . Més enllá de l'altre, em puc ocupar del que emeto, fer-me càrrec i  frenar el cavall desbocat de la paraula sense fre que pot ferir, danyar , perjudicar... Per un moment, posar-me en la pell de qui m'escolta  i  sempre enfilar al menys cap al bon tracte que crea ponts sobre el poder de les paraules. Tema de milers de llibres, trobo que els refranys  i les frases curtes resumeixen de manera minimalista la saviesa quotidiana  del ben parlar des del centre. Aquí va un petit recull : "Que no corri la teva llengua  més que el teu pensament" Quilón "La paraula mal dita no torna endarrera" Horacio "El bon tracte, a tots és grat" Popular "Més fereix paraula enverinada que espasa afilada" Popular "L' amabilitat en les paraules crea