Conxita Luna Psicologia i Vida

De vegades l'encertem i de vegades no. Hi ha dies que som com voldríem ser i altres dies que ni de lluny. I llavors, les veus amb les que ens parlem ens poden calmar o  enfonsar.  Algunes reflexions per  qui té la temptació de l'autocrítica  que resta... Del judici sumaríssim a la mirada interna  constructiva hi ha tot un camí per fer. Ens podem nodrir o ens podem qüestionar essent els/les jutges  més implacables. Des de la severitat i la culpa l'autoestima es lesiona i es bloquegen les sortides. Posats a mirar cap a un@ mateix@, millor amb mirada amable, comprensiva i empàtica, com esporgant  per plantar de nou, com fertilitzant per créixer. Quan el /la jutge intern   pren el timó: condemna, castiga, etiqueta, culpa, facilita la frustració, es fixa en el que no ha sortit bé, etiqueta de manera global "no vals per....", repassa els "hauries de..."mira endarrera, es decepciona, desprecia i ens fem petit@s, diminut@s. Quan la mi

Tiempo de verano. Con suerte, vacaciones. Tiempo para gozar el  tiempo y para perderlo, ideal para aligerarse. Tiempo para recorrer caminos con poco equipaje, con lo imprescindible como descanso. Tiempo de lecturas para saborearlas. Hace algunos años me descubrió el libro de Julio Villar" Viaje a pie". En el relato se combinan  dibujos al viento con palabras andadas, apuntes de poesía  del caminante que anda con poco y descubre cada día lo esencial , lo invisible de la ruta. Es un dulce de verano. Cito algunos fragmentos. "No soy animal de madriguera. Algo tienen las casas que me agobia. Siento un cariño incontrolado  por todo lo que va de paso, sin cobijo y sin mañana. Me gusta pararme y prestar atención. Me gusta lo desconocido,  lo esbozado, lo por hacer. Me gusta todo lo que está detrás de las cosas, detrás del paisaje, detrás del horizonte. Me gusta la perspectiva, la insinuación. Me gusta estrenar el tiempo&quo

Estiu, parada, descans. Potser més temps per la lectura . Potser més temps per indagar. Noves mirades, noves perspectives. Nous viatges per fora i per dins. Us presento com a proposta una autora que segueixo fa un temps. Pema Chödron, monja budista nascuda a Nueva York l'any 1936. Lúcida, profunda, essencial i molt didàctica per aproximar les aportacions del budisme als occidentals. Per fer un tast: "Comienza donde estás" Em captiva la  proposta de començar allà on som, abraçant els aspectes de la nostra  vida tal com són. Al llibre es presenten pràctiques molt útils pel treball intern d'acceptació, amabilitat i confiança.  Algunes de les seves paraules: "Tot el que ens passa a la vida pot despertar-nos o adormir-nos  i bàsicament, depèn de nosaltres deixar que ens desperti" "Ningú marxa de la nostra vida fins que ens ensenya el que hem d'aprendre" "El que fas per la teva persona, també ho fas pe

Estat CRASH. Molt utilitzat en el coaching. Em sembla una bona metàfora dels estats de bloqueig en els que de vegades podem entrar i ens entretenen abans de la sortida. Tot@s tenim detonadors claus, com botons que quan es premen ens fan sortir de nosaltres mateix@s i  la vida ens els presenta en el seu propi devenir. Estem en CRASH quan es desbordem i patim més del compte. I cadascú té una especialitat en la reacció a la que té més tendència. Les bàsiques: CONGELAR-SE: paralitzar-se, bloquejar-se, immobilitzar-se, quedat quiet@, quedar en una posició de no moviment . FUGIR: escapar-se, no fer front, no veure el que passa, tapar-se els ulls i les orelles, allunyar-se, posar terra per mig d'allò que ens produeix dolor. LLUITAR : emprendre, fer front, combatre, batallar, fer servir l'energia enfocada cap al que ens fa mal per fer-ho fora. DOBLEGAR-SE: sotmetre's, baixar el cap, cua entre les cames, callar-se, no dir, no expressar. Totes les respostes