Sanar l'autocrítica

De vegades l'encertem i de vegades no.

Hi ha dies que som com voldríem ser i altres dies que ni de lluny.

I llavors, les veus amb les que ens parlem ens poden calmar o  enfonsar. 

Algunes reflexions per  qui té la temptació de l'autocrítica  que resta...

Del judici sumaríssim a la mirada interna  constructiva hi ha tot un camí per fer.

Ens podem nodrir o ens podem qüestionar essent els/les jutges  més implacables. Des de la severitat i la culpa l'autoestima es lesiona i es bloquegen les sortides.

Posats a mirar cap a un@ mateix@, millor amb mirada amable, comprensiva i empàtica, com esporgant  per plantar de nou, com fertilitzant per créixer.

Quan el /la jutge intern  pren el timó: condemna, castiga, etiqueta, culpa, facilita la frustració, es fixa en el que no ha sortit bé, etiqueta de manera global "no vals per....", repassa els "hauries de..."mira endarrera, es decepciona, desprecia i ens fem petit@s, diminut@s.

Quan la mirada interna fa créixer: es centra en els fets i avalua, fa parts, apunta a la millora, mira a futur, rescata els aspectes positius,  amplia la perspectiva, fuig de la generalització, dóna suport, anima, comprèn, impulsa, repara, emprèn de nou i defensa a capa i espasa la identitat saludable.

Es pot triar quina veu es vol alimentar o al menys observar-ho, prendre consciència i rescatar el vent a favor...

"La persona més influenciable amb la que parlaràs en tot el dia ets tu. 

Tingues cura amb el que et dius a tu mateix@"

Zig Ziglar.

Cito a Paul Gilbert, del seu llibre "La mente compasiva",

"Podem tenir certa vergonya interna quan pensem sobre nosaltres mateix@s. De fet, l'autocrítica basada en la vergonya i l'autoatac és un dels problemes més generalitzats de les societats occidentals i mina seriosament la satisfacció i el benestar....enlloc de sentir suport, bondat i entusiasme per nosaltres mateix@s quan les coses no van bé, sentim ira, decepció, frustració i inclús despreci per nosaltres mateix@s".

De la dra Kristin Neff,

A la meva pròpia investigació vaig trobar que la major raó per la que les persones no són autocompassives és que tenen por a convertir-se en autoindulgents. Creuen que l'autocrítica és el que les manté en línia. Moltes persones pensen així perquè la nostra cultura diu que ser dur amb un mateix@ és la manera correcta de ser."

Hi ha massa persones que sobrevaloren el que no són i subestimen el que són.

M .S. Forbes

Imatge Pixabay