Conxita Luna Psicologia i Vida

Cinc coses que no podem canviar. Són tan òbvies com difícils d'entomar. I l’alè que sentim quan les acceptem i anem més enllà , quan deixen de barallar-nos. Paradoxa que descriu el psicòleg David Richo al seu llibre amb aquest títol des d’una mirada profunda i espiritual. Les cinc qüestions formulades de manera despullada: 1.-La vida és canvi i els finals en formen part. 2.-De vegades les coses no succeeixen com havíem planejat. 3.-La vida no sempre és justa. 4.-El dolor forma part de la vida. 5.-La gent no sempre  és amorosa i lleial. Les cinc qüestions es transformen des d’un SÍ als fets de  la vida i des de la pregunta “QUÈ PUC APRENDRE AQUÍ? ”, en la confiança que el que va esdevenint a la vida té un potencial transformador i evolutiu...  Diu Richo que el SÍ és l’aliat valent de la serenitat i no el còmplice espantat de l’ansietat. Potser els desafiaments tenen dons encriptats per desenvolupar que no veiem a simple vista. Davant fets difíc

¿Somos película con guión? Me apunto a la apuesta del  poder de elección de las personas, de ser l@s creador@s de la película de la vida, la de cada cual;  única e irrepetible. Y leo al mismo tiempo la letra pequeña ; la influencia de los guiones que nos guían; los mensajes que hemos interiorizado y la experiencias vividas que nos impulsan o nos frenan. Es como si se eligiera un argumento en edades tempranas y se repite aunque a veces ya no resulte útil. Resumo  otra aportación del psicólogo Eric Berne del que os hablaba en el post anterior; lo que él llama POSICIONES EXISTENCIALES en relación a la valoración de un@ mism@ y los demás. Me parecen muy útiles como "despertador" para revisar nuestro diálogo interno, el "rollo" que nos contamos. Ahi van: 1.-Yo estoy mal-soy mal@ / Tu estás bien-eres buen@. Yo me infravaloro, me miro en negativo y siempre en comparación a los demás salgo perdiendo, ell@s siempre son mejores o les va mejor. Peli

Veus internes. Tres autopersonatges diuen la seva en el nostre diàleg intern. Passa a tothom.  Aquesta és la proposta del model de l’Anàlisi Transaccional del psicòleg Eric Berne (1.910-1.970). Podem parlar-nos com un pare que ordena i protegeix, com un nen@ que vol jugar i també s'enfada o com un adult@ que ordena i posa seny. I tot alhora. El cas és que cada personatge aporta pistes del que volem i de vegades no es posen d'acord o un pren massa el protagonisme i sentim lluita interna. Us presento sintèticament els personatges en joc: EL PARE.- El que ens diem a partir del que hem interioritzat dels personatges paterns familiars i socials, representa la veu crítica, les normes, l'autoritat, els valors, la manera del bé i el mal i també la protecció. EL NEN/A.-El que diu el nen/a que hem sigut abans dels 6 anys i continua en nosaltres . El nen lliure expressa els desitjos, la creativitat, les emocions, les intuicions, els plaers. També represent