Conxita Luna Psicologia i Vida

Necessitats internes, el que desitgem de manera genuïna. En algunes ocasions naveguen a bon port i en altres no arriben a satisfer-se. I llavors es tornen a presentar, eternament inacabades i consumidores d'energia. Som molts cicles oberts en procés. M' obre perspectiva el model de cicle de l'experiència de la Psicologia Gestalt. Entre el "sentir una necessitat i satisfer-la podem desgranar el procés en diferents etapes: 1.-Equilibri. El punt d'inici. Aquí comença tot, des d'un estat de satisfacció. Tot en ordre. 2.- Emergeix una sensació al cos (dolor, pessigolleig, buit...). 3.-Adonar-se. Prendre consciència del que es sent (amor, odi, ràbia, tristesa...). 4.-Mobilitzar-se. Dirigir l'energia, tenir ganes de... 5.- Passar a l'acció. Mans a l'obra. Fer. 6.-Contactar. Sentir la sensació o la frustració, impregnar-se. 7.-Retirar-se. Tancar, dir adéu, deixar a anar. Si tanquem el cercle, alliberem energia per obrir

Escucho de nuevo un poema del poeta sufí Rumi (1207-1273). Se lee habitualmente en formaciones relacionadas con gestión emocional y  Consciencia plena . Me impresiona cómo un texto de hace más de 500 años sigue en resonancia con la naturaleza humana del siglo XXI. Mirar hacia dentro y dar la bienvenida a lo que hay , sea lo que sea. Decir sí a lo que es y confiar que acoger y darse cuenta permite navegar hacia otros lugares de crecimiento... La casa de  huéspedes El ser humano es una casa de huéspedes. Cada mañana un nuevo recién llegado. Una alegría, una tristeza, una maldad. Cierta conciencia momentánea llega como un visitante inesperado. ¡Dales la bienvenida y recíbelos a todos! Incluso si fueran una muchedumbre de lamentos que vacían tu casa con violencia Aún así, trata a cada huésped con honor. Puede estar creándote el espacio para un nuevo deleite. Al pensamiento oscuro, a la vergüenza, a la malicia, recíbelos en la puerta, invítalos a entrar. Sé

Dies de propòsits i desitjos. Hi ha que aprofita el canvi d'any per ritualitzar nous horitzons i hi ha qui no. De fet, els moments per fer üllada a la vida , prendre perspectiva i enfocar de nou són molt personals i sovint inesperats i fora de calendari. Si de tots els desitjos que ens impulsen ens quedéssim amb un que escau bé en totes les circumstàncies de la vida i que a més depèn només d'un mateix@? Entre l'allau de frases que em passen per davant aquests dies, comparteixo un petit fragment de l'escriptora Marguerite Yourcenar . Revelació simple que dóna sentit de vegades al que no s'entén.  "El més apropiat per les turbulències de l'esperit és APRENDRE. És l'únic que mai es fa malbé. Pots envellir i tremolar...pots vetllar les teves nits escoltant el desordre de les teves venes, pot ser que et falti el teu amor i pots perdre els teus diners a causa d'un monstre; pots veure el món que t'envolta devastat per bojo