L'ombra que ens habita
Volem mostrar la nostra millor cara. Tenim construïda una imatge ideal que volem projectar al món. També tenim aspectes amagats que potser ni coneixem. I de vegades esclata la tempesta . La balança es desequilibra i el malestar entra en acció. Alguna cosa no va bé. El"jo" i l'"Ombra" no encaixen. La Psicologia analítica de Carl Jung (1875-1961) explica l'OMBRA com la cara "fosca " de la nostra personalitat; tot allò del que no tenim consciència o que no deixem sortir a la llum. Els defectes, les maldats, emocions impopulars com l'enveja, els gelos, la vergonya, la culpa, el ressentiment, els desitjos no permesos, els traumes, els instints més primitius, les causes profundes de la por i la ràbia . A l'ombra inconscient també s'hi troben les empremtes de les creences que en origen hem après dels pares, familiars, professors/es, cultura, societat i dels propis aprenentatges. Paradoxalment, dins la foscor també s'amaguen els anhel