L'ombra que ens habita

 

Volem mostrar la nostra millor cara. Tenim construïda una imatge ideal que volem projectar al món.

També tenim aspectes amagats que potser ni  coneixem. 

I de vegades esclata la tempesta . La balança es desequilibra i el malestar entra en acció.

Alguna cosa no va bé. El"jo" i l'"Ombra" no encaixen.

La Psicologia analítica de Carl Jung (1875-1961) explica l'OMBRA com la cara "fosca " de la nostra personalitat; tot allò del que no tenim consciència o que no deixem sortir a la llum. Els defectes, les maldats,  emocions impopulars com l'enveja, els gelos, la vergonya, la culpa, el ressentiment, els desitjos no permesos, els traumes, els instints més primitius, les causes profundes de la por i la ràbia . A l'ombra inconscient també s'hi troben les empremtes de les creences que en origen hem après dels pares, familiars, professors/es, cultura, societat i dels propis aprenentatges. 

Paradoxalment, dins la foscor també s'amaguen els anhels i els desitjos més profunds i autèntics que ens orienten el sentit i el gaudi de la vida i no gosen manifestar-se.

Primera reflexió. Crec que ens humanitza saber-nos llum i Ombra, allunyar-nos de la idea inabastable de la perfecció benevolent. Reconèixer, integrar tot el que forma part del nostre món intern, donar pas a un "jo" , més integrat  que es sosté en l'autenticitat. Ho som tot.

Diu Jung que "el que negues et sotmet i el que acceptes es transforma" , també  "ningú s'il.lumina fantasejant figures de llum sinò fent conscient la seva foscor".

Atenent els desajustos , el desassossec. Quan mirar cap a l'Ombra per comprendre el que ens passa?

• Quan les emocions ens desborden o apareix l'ansietat.

• Quan el que fa una  persona ens afecta de manera desproporcionada,visceral per un fet no tan trascendent. Cal preguntar-se si estem projectant un aspecte que en realitat és propi i no el podem acceptar.

• Quan jutgem,critiquem exageradament a algú. Cal preguntar-nos si allò que qüestionem tant en l'altre no forma part també de nosaltres.

• Quan no estem bé i no sabem què ens passa.

• Quan emocions com la ràbia ,la tristesa o la por no les expressem mai.

• Quan reconeixem qualitats en els /les altres i ens és difícil en nosaltres mateixos/es.

• Quan perdem la direcció i el sentit, quan apareix la buidor.

• Quan el cos es queixa.

El treball de l'Ombra requereix reconèixer , acceptar i integrar totes les parts que formen part de la nostra psique. Ventilar i  treure a la llum. 

• Per fer-nos càrrec de qui som.
• Per canalitzar les emocions reprimides que ens consumeixen energia en excés seguint el fil del missatge que volen expressar .
• Per sanar ferides.
• Per revisar les creences i guions que ja no serveixen per la vida que volem, donar  veu al que volíem ser i no ens han deixat.
• Per ser més lliures. Veure el que hi ha i decidir.
• Per no projectar als altres el que forma part de nosatres mateixos/es i no volem veure.
• Per conèixer els nostres desitjos , talents i forces més profundes.

Som el que som. L'autenticitat és sanadora. Reconèixer les nostres parts fosques és el primer pas per transformar-les, alliberar l'energia fatigosa de la culpa per no ser tan ideals com voldríem .Sanar la ferida i la separació enfoca cap a l'equilibri. Mirar-nos prou bé amb el que hi ha. Descobrir el sentit d'allò que lluita per emergir. Conciliar, arribar a acords entre parts, desenvolupar la capacitat de diàleg intern per  atendre el que hi ha i decidir el que ens permet empènyer cap a la vida. Aquest és el nucli central del treball terapeútic.

Algunes pràctiques per entrenar la mirada exploratòria  :

• Expressar, esciure   allò que ens inquieta i el que ens avergonyeix. Donar veu a tot allò que clama per sortir.
• Donar sentit a les emocions que es destorben. Preguntar "Qué necessiten?"
• Anotar els somis. Dónen pistes del contingut inconscient i els desitjos més profunds.
• Anotar les nostres "virtuds" . I de cada virtud, l'atribut contrari i els seus avantatges.
• Quan una persona ens agrada molt, preguntar-nos què hi ha en nosatres de similar.
• Quan una persona no ens agrada gens, fer l'exercici de trobar també els atributs positius.
• Buscar espais de solitud i silenci i adonar-nos què ens sorgeix internament .
• Mirar el que ens passa i donar la benvinguda, al que sigui, convidar a seure es nostres parts.

Frases que inspiren:

"Observa amb humilitat el dolor del teu nen/a ferit. Accepta't amb tot, seu en silenci.A poc a poc, començaràs a escoltar desde dins cap a fora, dansant en l'espai infinit,el so de l'amor."

Marcela Caldumbide

"La contraposició del que és lluminós i bo, d'una banda, i del que és obscur i dolent per altra, va quedar abandonada al conflicte quan Crist va representar el bé, sense més i al seu opositor, el diable, se li va atorgar el paper del mal. Aquesta oposició és pròpiament el veritable problema universal que encara no ha estat resolt "

C. Jung. Psicologia i Alquímia, 1944. 

"Paradoxalment, alimentant els nostres deus i dimonis no els fem més forts sinò tot el contrari, ja que alliberem l'energia bloquejada i ens tornem més disponibles pel món. D'aquesta manera, totes els emocions que havien estat reprimides, fruit del conflcite intern, s'alliberen i es transformen en forces benèfiques...l'energia cautiva en la batalla es transforma en una força protectora"

Tsultrim Allione. Alimentando a tus demonios, 2013.

Imatge Pixabay