Què ens mou?

Com és l'aire que pot fer moure  el molinet ?

S'ha escrit molt sobre motivacions i necessitats bàsiques dels éssers humans i dels animals; similars de manera bàsica, en especial els mamífers. 

Ens posem en moviment per donar resposta a necessitats i les emocions ens avisen i ens desperten.

El model del psicòleg nordamericà Jaak Panksepp , estudiós de la neurociència afectiva, descriu 7 motivacions fonamentals i les emocions associades. M'han semblat un molt bon resum de la naturalesa humana i el que fa moure el  motor a petits i grans. El molinet no té edat. Anem a l'essencial  per comprendre .

Les necessitats bàsiques i els 7 sistemes emocionals:

Així som, així sentim. El que ens mou:

1.-La curiositat i l'esperit de buscar noves experiències.

La motivació per explorar i conèixer és tan antiga com l'ésser humà i a cada individu segueix present la llavor de la il.usió per la descoberta. Tot i que les rutines en aporten seguretat, l'esperit de recerca viu fa la vida més interessant. 

2.-El joc

Tots els mamífers aprenem jugant , durant tota la vida. Jugant s'aprèn  i es descobreixen també les limitacions pròpies. El joc ens fa provar, riure i  i desdramatitzar els intents fallits de l'assaig i error; ens eixampla l'experiència.

3.- El desig i la passió

Un dels motors més potents. La passió. En forma sexual o en qualsevol altra fòrmula que ens impulssi i ens connecti fortament amb la força de la vida. Allò que ens sedueix i ens il.lusiona, allò que surt de l'estòmac i mobilitza tot el nostre ésser.

4.-La cura de l'altre i la vinculació

Amb l'emprempta de supervivència de l'espècie fonamentada des de temps antics sobre tot en la criança dels petits, emergeix una necessitat de cuidar i protegir a les altres persones, especialment als éssers estimats. La vinculació als altres, l'empatia, la tendresa, són necessitats essencials dels éssers humans.

5.-La por i ansietat

Els nostre sistema d'alerta per evitar perills. Es posa en marxa especialment davant la inseguretat i l'incertesa. Adaptatiu i desajustat en extrem.

6.-La Ira

Energia intensa que pretén canviar alguna cosa, empoderadora, que reacciona a l'entorn per ajustar-lo a les necessitats. Útil i també incendiària quan s'emet sense cap mena de filtre o reflexió.

7.-L'aflicció

L'activació de la tristesa per l'abandó, la pèrdua...en aquest cas el dolor és un activador. Experimentar el dolor , el dol i  desenvolupar sistemes per superar-lo  seguint per seguir connectant amb en el flux de la vida i les noves oportunitats.

Acabo amb una cita de Saramago que m'encanta. La il.lusió sempre disponible.

“El viaje no acaba nunca. Solo los viajeros acaban. E incluso estos pueden prolongarse en memoria, en recuerdo, en relatos. Cuando el viajero se sentó en la arena de la playa y dijo: “no hay nada más que ver”, sabía que no era así. El fin de un viaje es sólo el inicio de otro. Hay que ver lo que no se ha visto, ver otra vez lo que ya se vio, ver en primavera lo que se había visto en verano, ver de día lo que se vio de noche, con el sol lo que antes se vio bajo la lluvia, ver la siembra verdeante, el fruto maduro, la piedra que ha cambiado de lugar, la sombra que aquí no estaba. Hay que volver a los pasos ya dados, para repetirlos y para trazar caminos nuevos a su lado. Hay que comenzar de nuevo el viaje. Siempre. El viajero vuelve al camino.

Imatge Pixabay

1. 
   
2.