L'art de la tendresa
L'amor, en la seva essència més subtil , reserva com un tresor el do de la tendresa.
Artesania fina de l'amor, per qui la dóna i per qui la rep.
Quan es tracta d'acompanyar, és una emoció que facilita i endolceix. És com una poció curativa que sosté, calma, i dóna força i sentit.
En la seva manera habitual és natural; sorgeix, esclata , impulsa a fer per l'altre amb una nova mirada.
La tendresa recomposa forces, renova energia davant el plor del nadó i al costat de qui pateix. És com un oli que fa que l'engranatge de l'empatia es mogui i siguin possibles accions d'amor abans insospitades.
S'abona amb temps, pausa, atenció i presència.
La tendresa no entén de presses ni de distàncies.
La tendresa no entén de presses ni de distàncies.
Expressar l'afecte, escoltar, comprendre, donar conversa, acariciar, cuidar els detalls, estar present, oferir una beguda calenta, dir bon dia, abraçar, fer moixaines, un gest amable, fer riure, tornar-se una mica nen@, jugar, crear, explicar històries...
Óscar Wilde
"Els records que més acompanyen les persones en els darrers temps de la seva vida no tenen a veure amb moments d'èxit sinó amb experiències de trobada profunda amb un ésser estimat, un moment d'intimitat, paraules de gratitud, mirades, un "perdona", un "t'estimo"..."
Elisabeth Kübler Ross
"La tendresa és la columna central que sosté la vida"
V.M Gil
"La tendresa és una forma de mirar que mostra al món com viu, interconnectat, cooperatiu i codependent d'ell mateix"
Olga Tokarczuk, en el seu discurs del premi Nobel 2019 de literatura...La tendresa per millorar el món, la vida.
Imatge Pixabay
El cuidado siempre tiene dos direcciones a la vez, dar y recibir en el mismo acto.
ResponEliminaSi....
Elimina