Conxita Luna Psicologia i Vida

Construïm el nostre personatge al llarg de la vida i passa que, de vegades, en algun moment ens fem preguntes, ens pessiga el cor i ens qüestionem si  estem vivint la vida que volem viure. Les transicions d'una etapa a un altra, els canvis sobtats, els dols , les crisis , fer anys, la quietud, són moments de revisar l'equipatge i veure què ens serveix i què cal descartar  per proporcionar-nos sentit i benestar. Hem anat acumulant al sac creences i mapes que sovint hem heredat i hem copiat fidelment per ser estimats i reconeguts peró tot d'una ens adonem que alguns mapes van a llocs que als que ja no desitjem anar de manera genuïna. Em sembla molt útil la relació de creences irracionals del psicòleg Albert Ellis (1907-2007) per repassar quins "cromos" ens ressonen i ens  compliquen la vida; enfocar amb consciència  els programes que ja estan obsolets. Ellis en descriu 11 i n'apunto algunes de  de nuclears,   les creences tipus més habituals que quan sos

Hablemos de parejas en plural en lugar de pareja en singular; más matices, más tonalidades. Ir hacia este tema es como abrir una caja de acuarelas y mezclar colores; diferentes opciones, distintos caminos. Lo que esperamos encontrar en una relación de pareja es multidiverso y además es un sistema en evolución que varía con el tiempo, como nosotr@s. La expectativa de un modelo único , como en las películas de cine clásico con final feliz, ya no se adapta al mundo en que vivimos desde la libertad de ser y elegir y tiene más probabilidades de conducir a la frustración. Mejor abrir ventanas y ampliar miradas. Comparto el modelo del psicólogo Robert Sternberg que me parece muy útil para visualizar algunas de las opciones más habituales , combinando las variables de  pasión, intimidad y compromiso. Para empezar, siete  tipos de amor desgranando: Pasión : el deseo de estar con el otr@, la excitación, el enamoramiento, la sexualidad, la unión de deseos y necesidades. I

Emocions que ens conformen. Avui donem pas a la tristesa. De tristeses n'hi ha de tots colors; passatgeres, aposentades, grises, en blanc i negre,explosives, sil.lencioses, cridaneres, contagioses, fèrtils i estèrils. Des de la cara fèrtil, donem la benvinguda a la tristesa que  permet allunyar-se del món, refugiar-se en la introspecció, trobar a faltar, arribar a fons, enyorar, plorar els dols; és com una manera sàvia de la naturalesa humana per retirar-se al cau i "ressetejar" el sistema per poguer seguir endavant. I atenció i consciència quan la tristesa es converteix en un fre de mà encallat,  quan s'instal.la i apaga motors massa temps, quan orquestra pensaments en espiral que poden apagar l'alegria de la vida. Llavors cal demanar ajuda, buscar pistes per tornar al camí de sortida, al que torna a enrolar-se amb els alts i baixos de la la vida. Transcric un poema de l'escriptora  Mary Oliver. Els seus poemes transporten amb molta d