Quan la motxilla pesa

Construïm el nostre personatge al llarg de la vida i passa que, de vegades, en algun moment ens fem preguntes, ens pessiga el cor i ens qüestionem si  estem vivint la vida que volem viure. Les transicions d'una etapa a un altra, els canvis sobtats, els dols , les crisis , fer anys, la quietud, són moments de revisar l'equipatge i veure què ens serveix i què cal descartar  per proporcionar-nos sentit i benestar.
Hem anat acumulant al sac creences i mapes que sovint hem heredat i hem copiat fidelment per ser estimats i reconeguts peró tot d'una ens adonem que alguns mapes van a llocs que als que ja no desitjem anar de manera genuïna.

Em sembla molt útil la relació de creences irracionals del psicòleg Albert Ellis (1907-2007) per repassar quins "cromos" ens ressonen i ens  compliquen la vida; enfocar amb consciència  els programes que ja estan obsolets. Ellis en descriu 11 i n'apunto algunes de  de nuclears,   les creences tipus més habituals que quan sostenim de manera tossuda i extrema es converteixen en trampes irrealitzables que ens neurotitzen i ens fan infeliços:

• Necessito agradar i ser estimat/da per totes les persones del meu entorn (...dependència emocional).

• He d'aconseguir tot el que emprenc i ho he de fer molt bé (...control excessiu, perfeccionisme).

• Si les coses no van com jo voldria,és terrible i catastròfic (...pànic al fràcàs).

• Si no em va bé, és per les circumstàncies, jo no tinc la responsabilitat...o en l'altre extrem..jo tinc tota la culpa de tot... (..víctimisme o hiperresponsabilització).

• Si, peró el meu passat em condiciona...(...immobilisme).

• La vida m'ha de tractar bé i he d'aconseguir les coses de manera fàcil (...decepció comú).

I un guió bastant habitual que paralitza: la vida dels altres és millor que la meva.

Us recomano  un llibre  clàssic d'aquest enfoc que confronta i analitza les creences fonamentals d'Ellis:

Lucien Auger "Ayudarse a sí mismo".



Imatge Pixabay