Conxita Luna Psicologia i Vida

Relacions adultes sanes.  Equilibri entre l'habilitat de saber cuidar d'un/a mateix/a i alhora ser generós/a amb els/les altres persones. Dibuix dels  límits que permeten el respecte, per a tu i per a mi. Juguem? Adapto fragments del llibre de David Richo, psicoterapeuta humanista que s'anomena "Cómo llegar a ser un adulto sano". No es desaprofita ni una pàgina. Algunes consideracions sobre les relacions d'un/a adult/a saludable L'amor és subjectiu, cada persona el llegeix tal com el va aprendre.  Quan intentem aconseguir que els altres ens estimin per cobrir anhels d'amor interns , alguns de ben antics...tensem massa la corda i ens perdem. El més sostenible és desenvolupar un/a progenitor/a intern, a qui acudir quan ens cal protecció i amor incondicional. Millor permetre i acceptar que les altres persones es poden apropar i també allunyar-se, com tu mateix/a. Quan sorgeix el dolor, es pot observar la conducta dels

Dos personas muy queridas para mí tienen ya alta hospitalaria y me cuentan cómo han pasado su tiempo ingresados, con una enorme gratitud hacia todo el personal que les ha cuidado; gracias a ell@s han superado lo peor.  Me fascina la vocación y la entrega  por el bien común que muestran algunas  personas en estos tiempos convulsos y arriesgados. Me conmueven , las admiro. Sospecho decididamente que la transformación del planeta hacia mejor tiene en gran parte que ver con la expansión de la mirada del micromundo de cada un@ hacia la mirada colectiva . El altruismo es un misterio y una magia, el compromiso por el bienestar del otr@. Rescato el libro de Matthieu Ricard, "En defensa del altruismo", un relato excelente sobre el poder de la bondad, en el que distingue dos tipos de altruismo: El biológico.  Con suerte, no necesita entrenamiento, el instinto de cuidar de nuestros parientes cercanos que  se basa en una predisposición biológica, en el vínculo pa

Corren temps de vents forts que descentren, fan trontollar. Hi ha imatges i pensaments que ajuden a la calma i altres que desassosseguen. Presento tres imatges assequibles presents a la majoria de pràctiques meditatives. Són portables, fàcils i reproduïbles en moltes circumstàncies. Es tracta de visualitzar les imatges fent-les pròpies i a ritme de  la respiració. Fusionar-se amb elles. 1.-El cel i els núvols Quan els pensaments o les emocions ens envaeixen podem visualitzar que els pensaments són núvols que passen. Més enllà dels núvols hi ha un cel clar sempre present, un sol omnipresent que està present, atent, que sosté. 2.-La muntanya És una imatge de força, poderosa. Hi hagi tempesta , pluja o vent , la muntanya no es mou, resisteix. Primavera, estiu , hivern i tardor la muntanya pren formes diferents però es refà i conserva la seva essència. Podem convertir-nos en muntanya, la que preferim, la que ens ressoni. 3.-El riu i les fulles De vegade