Entrades

Atlas de emociones

Imatge
  En verano de mapas acabo de descubrir el libro de Tiffany Watt, "Atlas de las emociones humanas". Sorprendente. Por las 156 emociones que describe y cómo se apropia de ellas para construir un relato personalizado de cada una. El texto facilita i enriquece cómo nombrar lo que nos pasa. Reconocer y dar nombre nuestras emociones es un primer paso para hacernos con ellas de buenas, para que no invadan todo el territorio del alma y de repente ya no sepamos cómo salir. Siempre son mensajeras,  cercanas y guardianas fieles  de preguntas y respuestas. 156 emociones dan para muchos matices, para acercarse con más precisión al clima que internamente nos habita. Dice la autora "...Una cosa he aprendido como exploradora del deslumbrante mundo emocional; no necesitamos que haya menos palabras para describir nuestros sentimientos. Necesitamos  más." Os comparto 10 emociones que me han llamado la atención. Combinaciones que no tienen una palabra concreta en nuestro idioma pero s

Nous temps, velles paraules

Imatge
Ahir buscant i remenant paraules per regalar vaig trobar aquest text de Víctor Hugo (1802-1885).  Em fascina com un text que es va escriure fa més de 100 anys pot ressonar tan actual. Els grans temes de la vida segueixen éssent els mateixos. Amb agraïment a qui ja ho va viure abans i ho va compartir... Et desitjo Primer et desitjo que estimis i que, estimant, també t'estimin. I que, si no és així, siguis breu per oblidar, no guardis rancúnies. També et desitjo que tinguis amics, i que, fins i tot dolents i inconseqüents, siguin valents i fidels, i que com a mínim n'hi hagi un en qui puguis confiar sense dubtes. I pel fet que la vida és així, també et desitjo que tinguis enemics. Ni molts ni pocs, la mesura justa, per tal que de tant en tant et qüestionis les teves certeses. I que entre ells, com a mínim n'hi hagi un que sigui just,  per tal que no et sentis massa segur. A més a més et desitjo que siguis útil, però no pas insubstituïble. I que en els moments dolents, quan ja

Nueva vuelta al sol

Imatge
Recién estrenada la nueva primavera fértil,  comparto un texto  del libro “Anam Cara, Sabiduría celta” de John O’Dohoune. Inspirador, circular, integrador. Bienvenidos los nuevos ciclos de renacimiento.   "El año es un círculo; el invierno se convierte en primavera; de ésta surge el verano y, finalmente, llega el otoño para completar el año. El círculo del tiempo no se interrumpe jamás. Su ritmo se refleja en el día, que también es circular. Primero surge el amanecer, que nace de la oscuridad , y crece hasta el mediodía; después decrece hasta el atardecer hasta que se convierte en   noche. El ser humano vive en el tiempo , por tanto, su vida también es circular. Venimos de lo desconocido, aparecemos sobre la tierra, vivimos en ella, nos nutrimos de ella, y, cuando llega el momento, regresamos a lo desconocido. El mar también sigue ese ritmo; la marea fluye y refluye. Existen cuatro estaciones en el corazón de arcilla. En invierno, los colores se desvanecen en el mundo de

EL SELF

Imatge
Em fascina la idea que dins nostre hi ha un centre que sempre hi és, que ens pot asserenar, orientar-nos amb saviesa i empènyer endavant la força de la vida. Anem per parts.  Dins el nostre món intern conviuen diverses parts, són com  personatges o veus internes, subpersonalitats que hem anant construïnt al llarg de la vida i que parlen de desitjos , necessitats , pors, límits, anhels o ferides  . Algunes són molt genuïnes i d'altres són apreses . Algunes ens encanten i altres són molt incòmodes.  Totes les parts tenen una missió, algunes  ens protegeixen , altres ens fan ser fidels a les creences que hem introjectat , altres estan connectades amb els nens i nenes interiors i d'altres amb les normes crítiques . També poden estar al dia o molt passades de moda. En ocasions la família de parts entra en conflicte i les converses mentals poden ocasionar-nos molt soroll i maldecaps. Bona notícia, hi ha un espai de saviesa interna que pot escoltar , sanar i nodrir amb nova energia, e

WINTER

Imatge
  Any rera any, torna i es fa sentir, a la pell i a cau d'orella. Hivern és cau, incubar, sol calent, aire fred, terra gebrada , cristalls que pengen dels arbres i neu que embolica de regal els paisatges. Just al mig de l'hivern m'ha acompanyat un llibre que em ve de gust compartir. El títol és  "El gran invierno". L'autor és Henry David Thoreau; escriptor, pensador i naturalista nordamericà  dels 1800. Un home fascinat per la natura que decideix viure dos anys, dos mesos i dos dies en una  cabana construïda per ell mateix a prop del llac Walden.  Al llibre passen coses menudes, del dia a dia, pincellades de vida lenta que esdevenen al voltant de la cabana  i els boscos de Walden . És un relat d'observació, calmat,  de descoberta de la màgia dels detalls que habiten el present i que de vegades ens passen del tot desapercebuts. Transcric algunes frases que m'han atrapat des del present de la vida lenta de la natura: "Salgo a caminar por la colina a

L'arbre de les paraules. BONES FESTES 2021 ¡¡

Imatge
Acabem calendari. Celebrem, acomiadem i tanquem cicles. Aquest any, regalets de paraules per penjar a l'arbre de Nadal. Comparteixo un recull de cites que m'han picat  l'ullet al llarg d'aquest any encara  vestit d'incerteses.  Inspiradores, alentadores, reflexives, elegants, punts de claror, de noves mirades. Gràcies als que fan possible que llegim els seus universos més íntims. Allà van: Gener.- En les profunditats de l'hivern, vaig aprendre que en el meu interior habitava un estiu invencible. Albert Camus Enfoca el teu rostre cap a la llum del sol i les ombres cauran darrera teu. Walt Whitman Febrer.-  Y sentí que no todas las miradas desnudan, sino que hay miradas que arropan y cobijan, ojos en los que uno puede refugiarse cuando el mundo es demasiado hostil.  Pablo d'Ors Març.-  Algunas cosas pueden parecer nada y lo son todo. Hay que saber ver, aprender a preciar lo menudo y a ignorar lo que sólo hace bulto. Nada que parece grande ni que reluce en exc

Paraules "infusió"

Imatge
  Som en gran part el que ens diem. I el que ens diem ens fa fer, ser i sentir. De vegades hi ha frases sobre   la vida que ens impacten . Poden ser llegides o escoltades i ens ressonen potser perquè l’univers que plantegen ens sedueix, és com una   galàxia a la que   voldríem viatjar . Les afirmacions, les cites,   són frases que   formen part de   llibres, cartes, webs, etiquetes , postals o   punts de llibre que ens criden l’atenció i poden acompanyar-nos en molts moments de la vida. Des d’una visió per enriquir i transformar, aposto pel valor de la lectura de “frases llavor” que van fent efecte a nivel profund ,que “infusionen” el nostre inconscient. Són com pistes per nous camins a recórrer , per reafirmar on som o per donar-nos permisos que d’altres persones ja posen en pràctica per ser més lliures o gaudir de major benestar. És interessant   tenir a mà les frases preferides, rellegir-les, redescobrir-les al començar el dia  o abans d’anar a dormir. Transcric un recul