Entrades

Amor , el origen

-
Imatge
A mor ; palabra corta e infinita. Poder, unión, fusión, fuerza centrípeta. La naturaleza sabia ha generado una energía de atracción potente y sutil que    nos capacita para ir más allá de nosotros mism@s. Por momentos   nuestro yo limitado se expande y nos   vinculamos a   otros seres   que cruzan nuestra biografía. Y nos sentimos a gusto, acariciados por la vida. Creo que el amor es el inicio de la vida , la inicial y la que crece,  imprescindible en la mirada comprensiva hacia el mundo propio y impulsor de   la suma colectiva que nos permite s obrevivir y relacionarnos de manera amable en un mundo a veces hostil. Y como toda  fuerza natural,  el amor a veces se desgasta,  tropieza, se enfría, decepciona y nos hace sufrir. Hasta que empieza un nuevo ciclo. Conviene aprender y apostar de nuevo, volver a confiar . Regeneración y reinicio. El fuego de la vida nunca se detiene y nos sobrevivirá. Os transcribo algunos fragmentos de textos que me han llegado este mes a través de l
1 comentari
Continua...

ELS QUATRE ACORDS

-
Imatge
Saviesa tolteca del doctor Miguel Ruiz. Fa temps que ronda per casa aquest llibre per casa amb els seus quatre lemes bàsics. Em sembla molt suggerent el títol , "Els quatre acords". Sostenim acords implícits amb nosaltres mateix@s que venen de molt lluny, lleialtats que ens conformen i que de vegades es desactualitzen i ens compliquen la vida.  Al llibre es proposen quatre acords, pactes interns per a la salut emocional. Semblen obvis, senzills encara que delaten que sovint ens descobrim en  la temptació de no seguir-los... Resumeixo els acords: 1.Sigues impecable amb les teves paralules. Ens parlem constantment. Les paraules que ens dirigim a nosaltres mateixos poden sembrar crítica i autoexigència  o bé respecte, comprensió, propòsit i sentit. També en la relació amb els altres, la paraula és el mitjà per entendre's o per sembrar discòrdia i trencar ponts. 2. No et prenguis res personalment Aquesta seria la gran protecció pel sofriment innecesari que prové del que ens d
2 comentaris
Continua...

Jo sóc

-
Imatge
  El 8 de març és un dia amb significat  en femení . Convida a agrupar-nos, a agraïr el que hem aconseguit com a dones de ple dret i a fer un repàs del que encara ens queda pendent. També és un dia  de llegir dones. Comparteixo un poema de la Virginia Satir (1975) que empodera i empeny a saber qui som i  què volem  . Estem bé i som suficients. Jo sóc jo.  Enlloc del món hi ha ningú exactament igual que jo. Hi ha persones que tenen aspectes meus, però de cap manera el mateix conjunt que jo. Per tant, tot el que surt de mi és autènticament meu perquè jo sola ho he triat. Tot el que és meu em pertany: el meu cos i tot el que fa; la meva ment, amb tots els seus pensaments i idees; els meus ulls, incloent-hi totes les imatges que perceben; els meus sentiments, siguin quins siguin: ira, alegria, frustració, amor, decepció, emoció; la meva boca i totes les paraules que en surten, refinades, dolces o seques, correctes o incorrectes; la meva veu, forta o suau i tots els meus actes, siguin per a
Publica un comentari a l'entrada
Continua...

Eixam de la vida senzilla

-
Imatge
Un instant de quietud d'una tarda de novembre al capvespre. Senzillament. No es podria descriure millor... EIXAM DE LA VIDA SENZILLA És bo de seure a casa, en la penombra, amb un llibre a les mans, no començat, mentre el sol bat amb fúria defora i tot deu incitat a la desmesura. És bo reposar els ulls i el pensament en els perfils més coneguts dels mobles i sentir al lluny el brum dels automòbils en què la gent va i ve desficiosa. I és bo també d'assaborir els instants de quietud total, perquè el silenci és aigua de paraules que concreta l'entrellat subtilíssim del poema. És bo de viure en qualsevol moment, a estones sol, d'altres en companyia, bo i escoltant les veus que el pas dels anys i un fosc impuls convertiran en himnes. Miquel Martí i Pol Imatge Pixabay
Publica un comentari a l'entrada
Continua...

L'efecte 3 minuts

-
Imatge
El dia a dia té 24 hores. Amb sort dormim 8 . Resten 16 sèries de 60 minuts. Àpats, treball, compromisos, compra, gestions...cures, viatges, la llar, lleure, temps pels que estimem... Fem-ho fàcil. Proposo encabir  3 minuts de paraules a favor de la consciència , la calma i el cultiu de la serenitat.  Els millors moments, a primera hora del matí quan el cervell està fresc i permeable. També abans d'anar a dormir, en el moment de preparar la son. Es tracta de parar la roda de les cabòries alimentant-lo amb paraules que desperten el sentit, la confiança i l'alegria de la vida.  Potser ja tenim els llibres preferits que fan efecte de centrament . Us presento cinc propostes de textos curts que fan l'efecte de píndoles que desperten saviesa pel dia a dia. Selecciono alguns fragments com exemple. 1.- "Paraules que curen" de l'Àlex Rovira. Cites de molts autors organitzades per temes. "No portis a sobre més d'un tipus de problema alhora. Hi ha qui carrega a
Publica un comentari a l'entrada
Continua...

Atlas de emociones

-
Imatge
  En verano de mapas acabo de descubrir el libro de Tiffany Watt, "Atlas de las emociones humanas". Sorprendente. Por las 156 emociones que describe y cómo se apropia de ellas para construir un relato personalizado de cada una. El texto facilita i enriquece cómo nombrar lo que nos pasa. Reconocer y dar nombre nuestras emociones es un primer paso para hacernos con ellas de buenas, para que no invadan todo el territorio del alma y de repente ya no sepamos cómo salir. Siempre son mensajeras,  cercanas y guardianas fieles  de preguntas y respuestas. 156 emociones dan para muchos matices, para acercarse con más precisión al clima que internamente nos habita. Dice la autora "...Una cosa he aprendido como exploradora del deslumbrante mundo emocional; no necesitamos que haya menos palabras para describir nuestros sentimientos. Necesitamos  más." Os comparto 10 emociones que me han llamado la atención. Combinaciones que no tienen una palabra concreta en nuestro idioma pero s
Publica un comentari a l'entrada
Continua...

Nous temps, velles paraules

-
Imatge
Ahir buscant i remenant paraules per regalar vaig trobar aquest text de Víctor Hugo (1802-1885).  Em fascina com un text que es va escriure fa més de 100 anys pot ressonar tan actual. Els grans temes de la vida segueixen éssent els mateixos. Amb agraïment a qui ja ho va viure abans i ho va compartir... Et desitjo Primer et desitjo que estimis i que, estimant, també t'estimin. I que, si no és així, siguis breu per oblidar, no guardis rancúnies. També et desitjo que tinguis amics, i que, fins i tot dolents i inconseqüents, siguin valents i fidels, i que com a mínim n'hi hagi un en qui puguis confiar sense dubtes. I pel fet que la vida és així, també et desitjo que tinguis enemics. Ni molts ni pocs, la mesura justa, per tal que de tant en tant et qüestionis les teves certeses. I que entre ells, com a mínim n'hi hagi un que sigui just,  per tal que no et sentis massa segur. A més a més et desitjo que siguis útil, però no pas insubstituïble. I que en els moments dolents, quan ja
Publica un comentari a l'entrada
Continua...