Entrades

Paraules "infusió"

Imatge
  Som en gran part el que ens diem. I el que ens diem ens fa fer, ser i sentir. De vegades hi ha frases sobre   la vida que ens impacten . Poden ser llegides o escoltades i ens ressonen potser perquè l’univers que plantegen ens sedueix, és com una   galàxia a la que   voldríem viatjar . Les afirmacions, les cites,   són frases que   formen part de   llibres, cartes, webs, etiquetes , postals o   punts de llibre que ens criden l’atenció i poden acompanyar-nos en molts moments de la vida. Des d’una visió per enriquir i transformar, aposto pel valor de la lectura de “frases llavor” que van fent efecte a nivel profund ,que “infusionen” el nostre inconscient. Són com pistes per nous camins a recórrer , per reafirmar on som o per donar-nos permisos que d’altres persones ja posen en pràctica per ser més lliures o gaudir de major benestar. És interessant   tenir a mà les frases preferides, rellegir-les, redescobrir-les al començar el dia  o abans d’anar a dormir. Transcric un recul

Filtres per llegir el món

Imatge
  Pensem per viure i si vivim pensem De vegades el pensament construeix  i d'altres ens complica la vida. I el que pensem és el que ens diem i  desecadena estats emocionals . En Psicologia s'anomena "Distorsions cognitives" a la manera de processar la informació  que ens condueix a estats d'ànims desfavorables, confusions i interaccions difícils. Són filtres a la interpretació de la realitat, visions automàtiques particulars molt en relació a les creences apreses. Anomeno les més comuns per fer més fàcil "pillar-les al vol" i confrontar-les. 1.-Pensament blanc o negre. Valoració de la realitat en forma d'extrems sense tenir en compte els punts intermitjos. 2.-Filtre mental. Enfocar-se només en els aspectes negatius dels fets, relacions  o circumstàncies. S'obvia el reconeixement de la part positiva. 3.-Personalització. Sentir-se el centre de l'univers, tant per bé com per mal. Pensar que tot el que passa a l'entorn o els que diuen o pense

L'enigma del laberint

Imatge
Els laberints conviuen amb la humanitat des de fa més de 4.000 anys. Arrodonoits, quadrats, ovalats, amb pedres arrenglerades , inscrits a les roques o amb camins vegetals. A totes les cultures i a llocs tan diversos com Egipte, Perú, Creta, Irlanda, India  o Arizona. Quin pot ser el  seu sentit ? Especialment en els somnis es mostra la riquesa de les imatges que es repeteixen de manera col.lectiva. Els símbols formen part de la historia i la mitologia humanes, tenen un significat  que supera els límits del temps i la geografia . Apunto una proposta de significat  connectat amb la Psicologia arquetípica i l'inconscient  fent paral.lelisme amb el camí de desenvolupament personal al llarg de la vida. D'entrada , un laberint crida l'atenció; és atractiu , misteriós i geomètric. Es reprodueixen camins , un centre i una sortida. Els camins són estrets i recargolats, cal estar atents a cada passa. La sortida no és evident i de vegades cal donar moltes voltes per trobar-la. En un

L'ombra que ens habita

Imatge
  Volem mostrar la nostra millor cara. Tenim construïda una imatge ideal que volem projectar al món. També tenim aspectes amagats que potser ni  coneixem.  I de vegades esclata la tempesta . La balança es desequilibra i el malestar entra en acció. Alguna cosa no va bé. El"jo" i l'"Ombra" no encaixen. La Psicologia analítica de Carl Jung (1875-1961) explica l'OMBRA com la cara "fosca " de la nostra personalitat; tot allò del que no tenim consciència o que no deixem sortir a la llum. Els defectes, les maldats,  emocions impopulars com l'enveja, els gelos, la vergonya, la culpa, el ressentiment, els desitjos no permesos, els traumes, els instints més primitius, les causes profundes de la por i la ràbia . A l'ombra inconscient també s'hi troben les empremtes de les creences que en origen hem après dels pares, familiars, professors/es, cultura, societat i dels propis aprenentatges.  Paradoxalment, dins la foscor també s'amaguen els anhel

Ciclos, etapas y laberintos

Imatge
Nos renovamos continuamente, sin decidirlo, sin darnos apenas cuenta. Entre dos y cuatro días tardan en crearse nuevas células del intestino y las plaquetas , cada cuatro meses los glóbulos rojos; la piel  entre diez y treinta días, un 10% del tejido óseo se renueva cada año...En promedio, con sus más y sus menos, el cuerpo se renueva cada 15 años. Si la vida fuera un viaje , haría falta revisar el equipaje cada cierto tiempo para seguir avanzando. No sirve siempre lo mismo. No hace falta cargar con lo que ya no nos facilita la ruta . No lo hace ni nuestro cuerpo. Quizás descartar, reciclar y añadir de nuevo, aunque en general, con menos se anda mejor. Sabemos que se sucede la niñez, la  juventud, la madurez y la vejez aunque con límites difusos. Es interesante  la visión del mundo basada en la antroposofía Rudolf Steiner; que apunta periodos de 7 años como grandes pasos de avance en el camino  de la  maduración física ,emocional y espiritual. Sea como sea, más allá de las etapas escri

Florir a l'hivern

Imatge
  És un febrer per pujar-se al carro de mirar endavant i obrir portes al dia que s'allarga, a la salut que recomença , a les abraçades que arribaran i als nous paisatges que descobrirem. Potser aquest hivern més que cap altre estem més atent@s a les pistes que apunten primavera. Just aquesta setmana, la celebració de "La Candelera". El significat ancestral d'aquesta diada és d'un simbolisme fresc i dinàmic, que recorda que ja ha passat la meitat de l'hivern i podem enfocar-nos cap a  la la nova estació. Diferents cultures celebren aquesta festa de foc , dient adéu al que ja és vell i donant la benvinguda a tot allò que germina, a la claror del nou cicle. S'encenen espelmes, candeles, llums que il.luminen la foscor i ritualitzen la fertilitat de la nova etapa que s'aproxima. Els ametllers ja han mogut fitxa;  són persistents plantant cara al fred del febrer. Any rera any, s'arrisquen a mostrar-se en flor quan encara no ha arribat la temperança prima

EMPATIES

Imatge
  S i cooperem sobrevivim millor tot@s plegats/des. I per cooperar abans ens hem d'entendre . L' Empatia és una capacitat de base subtil, que permet sintonitzar amb l'emissora de l'altre, posar-nos a la seva pell per comprendre  què li passa. Imprescindible pel diàleg que construeix ponts i dreceres. Habilitat essencial per a  la relació d'ajuda, primer pas de ressonáncia per acompanyar . Pot ser un do i sempre un camí d'aprenentatge. Oberta com un desplegable, desgranant -la amb límits i matisos:   "Em caus molt bé i per això ens entenem" . L'Empatia no és només simpatia. La simpatia succeeix quan  algú ens cau bé, ens avenim, compartim interessos,és fàcil i no requereix de dosi de voluntat. "Ja sé el que et passa" . Empatia projectada . M' identifico  amb la teva experiència, em ressona i crec que reacciones igual que jo; no contemplo que ets una persona amb un univers diferent. "Em connecto de tal manera amb el que sents que t