Jo sóc
El 8 de març és un dia amb significat en femení . Convida a agrupar-nos, a agraïr el que hem aconseguit com a dones de ple dret i a fer un repàs del que encara ens queda pendent.
També és un dia de llegir dones.
Comparteixo un poema de la Virginia Satir (1975) que empodera i empeny a saber qui som i què volem . Estem bé i som suficients.
Jo sóc jo.
Enlloc del món hi ha ningú exactament igual que jo.
Hi ha persones que tenen aspectes meus,
però de cap manera el mateix conjunt que
jo.
Per tant, tot el que surt de mi és autènticament meu
perquè jo sola ho he triat.
Tot el que és meu em pertany:
el meu cos i tot el que fa;
la meva ment, amb tots els seus
pensaments i idees;
els meus ulls, incloent-hi totes les
imatges que perceben;
els meus sentiments, siguin quins
siguin: ira, alegria,
frustració, amor, decepció, emoció;
la meva boca i totes les paraules que en
surten,
refinades, dolces o seques, correctes o
incorrectes;
la meva veu, forta o suau
i tots els meus actes, siguin per als
altres o per mi.
Soc mestressa de les meves fantasies,
els meus somnis,
les meves esperances,
les meves pors.
Són meus els meus triomfs i els meus èxits,
tots els meus fracassos i errors.
I com que tot el que és meu em pertany
em puc arribar a conèixer íntimament.
Al fer-ho, puc arribar a estimar-me
i sentir amistat cap a totes les meves
parts,
puc fer factible que tot el que em
pertoqui
funcioni per al meu millor interès.
Sé que tinc aspectes que em desconcerten
i d’altres que desconec.
Però mentre em valori i m’estimi,
puc buscar, amb valor i optimisme,
solucions als problemes
i anar descobrint-me cada vegada més.
Tant se val el que sembli o com soni,
el que digui o el que faci,
pensi o senti en un moment donat,
tot és part del meu ésser.
És real i representa el lloc que ocupo
en aquest moment del temps.
A l’hora d’un examen de consciència,
sobre el que he dit i fet, he pensat i
sentit,
algunes coses resultaran inadequades,
però puc descartar l’inapropiat,
conservar el que és bo
i inventar quelcom nou
que supleixi el que he descartat.
Puc veure, escoltar, sentir, dir i fer.
Tinc els mitjans per sobreviure,
per apropar-me més als altres,
per ser productiva i per donar sentit i
ordre
al món de persones i coses que
m’envolten.
Em pertanyo i així em puc estructurar.
Jo soc jo i estic bé.
Virginia Satir
Imatge Pixabay
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada