Conxita Luna Psicologia i Vida

Tod@s conocemos el atropello de la ofensa, bien porque hemos ofendido o bien porque nos hemos sentido ofendid@s. Puede ser por ataque o por omisión, tod@s podemos ser sant@s y villan@s en algún momento. Las relaciones humanas son inevitablemente expuestas y delicadas y  a veces ocurre que surgen desencuentros que pueden dañar vínculos y  desasosiegan a quién las sufre.  La calidad de la ofensa depende de quién la emite y quién la recibe, en partes proporcionadas; tiene a ver a menudo con las expectativas que depositamos el el otr@ y en cualquier caso, siempre es cosa de dos actores en el reparto. Adapto cita del escritor Goethe (1749-1832) que en su texto "Conversaciones con Goethe" describe lo que él llama cinco tipos de "enemigos", a mi entender, un buen resumen de  la naturaleza de las críticas de los otr@s que pueden ser ofensivas: "Los enemigos por estupidez ; son aquellos que no me entendieron y me criticaron sin conocerme... Los envid

El que som en  i el que voldríem ser de vegades no quadra. Aquest desencaix, quan es tracta d'aconseguir,  pot ser que ens repti a avançar i també pot ser que es converteixi en una cursa sense fi. Recomano  el llibre del filòsof Alain de Botton "Ansiedad por el estatus" per entendre el desig dels humans de "ser algú" i diferenciar-nos, sobre tot en les societats modernes  en les que es presenta la temptació de les expectatives il.limitades i la recerca de vides extraordinàries amb  la mirada dels altres magnificada. Potser tot plegat és més simple. Potser hi ha mandats interns que podem revisar. Potser es tracta d'afinar la mirada per saber el que és essencial i apropiar-nos dels propis reptes des de la certesa de que ja som suficients. Potser caldria afirmar decididament que cada persona és especial, sagrada  i amb un valor essencial per la vida pròpia i la del món en el que tot@s estem interconnectats. Cito a A. de Botton, "El

Som éssers rituals. Des de temps immemorials els humans estem connectats amb les pràctiques simbòliques que acompanyen moments de la vida. És com si el pensament màgic de l'etapa de la infància seguís estant present, formant part de la nostre psique i els seus cicles. És quan  l'ésser humà surt de tant en tant de la racionalitat i juga amb els símbols, les imatges, la música, la dansa, el color, l'estètica, la vestimenta, els objectes , els elements de la natura per representar i actuar significats interns. Representar ens fa bé. I per travessar els comiats, acompanyen, aglutinen persones i materialitzen el desassossec i alhora l'esperança del  buit  del cor. Els rituals durant molt temps han estructurat la vida de les comunitats humanes, aporten sentits i crec que segueixen essent una manera natural d'expressar moments  importants del viure i de preparar-nos per assumir , elaborar i integrar els canvis i les transicions. També ens connecten amb &qu

Dormir y soñar. Tod@s soñamos, aunque nos acordemos. Ocurren en la fase más profunda del sueño y nos trasladan a mundos desconcertantes, curiosos, geniales y a veces inquietantes. Son la gran puerta de acceso al inconsciente. Atrapados y anotados a primera hora de la mañana son pistas frescas para luego descifrar... En el momento del sueño el mundo interno se reordena y aparecen nuevas oportunidades: Para expresar emociones que andan cargadas y  reprimidas. Para transitar la intensidad , el desasosiego de lo que ocurre durante el día o durante las etapas de cambios a nuevos ciclos. Para asimilar lo que hemos aprendido y ponerlo en práctica. Para abrir el canal de la intuición, de los deseos genuinos, del corazón. Para asociar nuevas soluciones. Para crear, componer y visualizar nuevas formas, nuevas historias. Para conectar otros niveles de consciencia. En un mundo a veces hiperracional, me parece muy saludable rescatar el contenido de los sueños

Rumiar de vegades ens embolica. I encara que costi de creure, som molt més que el pensament. En un instant dins nostre, si enfoquem i atenem podem descobrir que, al mateix temps: Es passegen pensaments per la ment, de molts tipus. El cos rutlla, el cos batega, la respiració va i ve, l'esquena engrana i els òrgans interns van teixint les seves funcions vitals. Els sentits capten la realitat . Tenim a l'abast sons, imatges, olors, tactes i gustos disponibles. Les emocions naveguen, en mar calmat o en tempesta. Es pot habitar el present més enllà del que rumiem. Les pràctiques d'atenció plena "informal" són propostes de consciència compatibles amb el  dia a dia. Podem parar un instant  i... Aturar-nos  observant tres respiracions profundes. Enfocar per un moment el batec del cor, el peu sobre el terra, els dits de la mà. Investigar una imatge, fixant-nos en els detalls, les textures. Captivar  el regalim de l'aigua sota la dutxa o el sabó

Que el canvi en el devenir de la  vida és continu  és cosa  evident , i alhora,  costós de processar quan el canvi equival a perdre situacions, edats, estats,  bons moments o persones  de la vida que ja no tornen . També és un fet que quan més ens aferrem més patim...però és tan humà resistir-nos a perdre... Trobo que la dinàmica de veure els trànsits com a processos els flexibilitza i els fa molt més  digeribles. Transcric algunes de les etapes de consens entre diferents autors que ajuden a confiar i comprendre la capacitat humana per sobreposar-se i vibrar amb la força de la vida. Davant una pèrdua o  canvi, algunes fases del camí per avançar, en ordre que va i ve : 1.- Shok, Negació. No em pot estar passant, incredulitat, no m'ho puc creure. 2.- Revolució emocional . Ràbia, por, tristesa...en efervescència.  3.- Travessa pel desert . Contacte amb el buit. I ara... cap a on anar, que m'il.lusiona de nou? Qui sóc? 4.- Acceptació . A poc a poc, d