Transitar
Que el canvi en el devenir de la vida és continu és cosa evident , i alhora, costós de processar quan el canvi equival a perdre situacions, edats, estats, bons moments o persones de la vida que ja no tornen . També és un fet que quan més ens aferrem més patim...però és tan humà resistir-nos a perdre...
Trobo que la dinàmica de veure els trànsits com a processos els flexibilitza i els fa molt més digeribles. Transcric algunes de les etapes de consens entre diferents autors que ajuden a confiar i comprendre la capacitat humana per sobreposar-se i vibrar amb la força de la vida.
Davant una pèrdua o canvi, algunes fases del camí per avançar, en ordre que va i ve :
1.-Shok, Negació. No em pot estar passant, incredulitat, no m'ho puc creure.
2.-Revolució emocional. Ràbia, por, tristesa...en efervescència.
3.-Travessa pel desert. Contacte amb el buit. I ara... cap a on anar, que m'il.lusiona de nou? Qui sóc?
4.-Acceptació. A poc a poc, dir sí al que és.
5.-Integració. Es construeix una nova identitat amb les noves peces del puzle de la vida. El dolor, malestar... es pot localizar i pren distància del sofriment que va minvant tornant-se més mal.leable, menys rígid.
6.-Artesania de nous projectes. Obrir-se de nou a la força de la vida.
I en quan temps?
El que faci falta , el procés és personal i intransferible.
Cito a David Richo, del llibre "Las cinco cosas que no podemos cambiar",
"Los cambios son alineamientos regulados cuidadosamente que hacen que el universo continúe desplegándose. Al fin y al cabo es un misterio. Lo único que podemos observar es que la vida tiene un compromiso con la variedad y el crecimiento y eso tiene el precio de los finales".
"El sí incondicional es recibir con hospitalidad a la vida, de la manera que nos visite"
Y del filósofo Schopenhauer (1788-1860) ,
"El cambio es la única cosa inmutable"
Imatge Eva Soley Riera
(...)
ResponEliminaEn esta excursión a la muerte
que es la vida... (...)
Extracto del poema Credo de Mario Benedetti.
Es difícil acceptar que des del moment de néixer no fem altra cosa que transitar el sender que ens condueix a la mort, sabent que ho fem envoltats d'altres d'"excursionistes". Per tant, la pèrdua, és una constant implacable que cal saber gestionar per sobreviure al dolor immanent a aquesta... Diu Benedetti que convé fer el camí sentint-se ben acompanyat, tant que es podria arribar a creure que tenim respostes als enigmes... I és en aquest moment que som capaços de deixar enrere negació, rebel·lia i buïdor, per començar a reconstruir l'enderroc amb acceptació/resignació i capacitat de reinvenció... Això sí, fins la propera pèrdua, que inexcusablement arribarà puntual!
Moltes gràcies per intentar donar-nos brúixola i coordenades!
M'agrada l'Artesania de nous projectes. Aquest moment on et sents capaç, l'aire et frega el rostre i sents un pessigolleig a la panxa...
ResponElimina