"Ser algú"



El que som en  i el que voldríem ser de vegades no quadra. Aquest desencaix, quan es tracta d'aconseguir,  pot ser que ens repti a avançar i també pot ser que es converteixi en una cursa sense fi.

Recomano  el llibre del filòsof Alain de Botton "Ansiedad por el estatus" per entendre el desig dels humans de "ser algú" i diferenciar-nos, sobre tot en les societats modernes  en les que es presenta la temptació de les expectatives il.limitades i la recerca de vides extraordinàries amb  la mirada dels altres magnificada.

Potser tot plegat és més simple.
Potser hi ha mandats interns que podem revisar.
Potser es tracta d'afinar la mirada per saber el que és essencial i apropiar-nos dels propis reptes des de la certesa de que ja som suficients.
Potser caldria afirmar decididament que cada persona és especial, sagrada  i amb un valor essencial per la vida pròpia i la del món en el que tot@s estem interconnectats.

Cito a A. de Botton, "El precio que hemos pagado por esperar ser mucho más que nuestros antepasados es la sensación de que estamos lejos de todo lo que podríamos ser".

"La ansiedad por el estatus.....una forma de hacer justicia a nuestro talento... o también.... una preocupación perniciosa...que nos lleva a pensar que corremos el peligro de no corresponder a los ideales establecidos por nuestra sociedad y que quizás por ello nos veamos despojados de dignidad y respeto; una inquietud que nos dice que estamos en un escalón demasiado modesto o que estamos a punto de caer en uno inferior".

De otro autor, Tomas Moore, en "Las noches oscuras del alma",
"¿Hemos de conseguir ciertos logros en la vida para justificarla?"
...Es posible que en su fuero interno usted quiera alcanzar un éxito fulgurante pero el alma profunda anhela relaciones y compromisos ordinarios. Desea amistad , familia y comunidad. Anhela los placeres sencillos".

Imatge Pixabay




Comentaris

  1. Extraordinari sempre Alain de Botton. Per qui prefereixi el llenguatge audiovisual vet aquí "Status anxiety": https://www.youtube.com/watch?v=t1MqJPHxy6g

    "Ser algú" significa subratllar la singularitat per sobre d'allò que tenim en comú amb la resta... De què la relació amb el col·lectiu sigui saludable, cooperativa i respectuosa (els altres són com a mínim tant com jo mateix), depèn que acabem de fer de la cursa del "ser algú" un camí de recerca i conreu personal o bé una competició per l'estatus, és a dir, per ser més que els altres, i quant més, millor!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Amor , el origen

Què ens mou?

Lo esencial