Si la tristesa es presenta

Emocions que ens conformen. Avui donem pas a la tristesa.

De tristeses n'hi ha de tots colors; passatgeres, aposentades, grises, en blanc i negre,explosives, sil.lencioses, cridaneres, contagioses, fèrtils i estèrils.

Des de la cara fèrtil, donem la benvinguda a la tristesa que  permet allunyar-se del món, refugiar-se en la introspecció, trobar a faltar, arribar a fons, enyorar, plorar els dols; és com una manera sàvia de la naturalesa humana per retirar-se al cau i "ressetejar" el sistema per poguer seguir endavant.

I atenció i consciència quan la tristesa es converteix en un fre de mà encallat,  quan s'instal.la i apaga motors massa temps, quan orquestra pensaments en espiral que poden apagar l'alegria de la vida. Llavors cal demanar ajuda, buscar pistes per tornar al camí de sortida, al que torna a enrolar-se amb els alts i baixos de la la vida.

Transcric un poema de l'escriptora  Mary Oliver. Els seus poemes transporten amb molta delicadesa al món intern...

Estima la tristesa

Estima la tristesa. Ara és teva,i cal

tenir cura del que se'ns ha donat.

pentina-la, ajuda-la a posar-se l'abric, dona-li la ma

sobre tot per travessar el carrer. Perquè pensa,

I si la perdessis?Llavors series

tristesa tu mateixa; la seva cara eixuta, l'insomni serien teus.

Tingues cura, toca-li el front,

que no se senti tan sola.

És extranya, muda, difícil,

de vegades indomable, peró recorda, és una nena.

i poden passar coses extraordinàries.

I potser veuràs,

mentre totes dues aneu caminant sota la llum del dia,

com a poc a poc es relaxa, s'agrada i comença a créixer.

Imatge Eva Soley Riera