La sal de la vida

-



Fa uns mesos em va arribar a les mans un llibre insòlit. No hi ha una trama o una història amb principi i final. L'autora escriu a un amic i li relata  detalls de la vida que la fan feliç. Em va semblar un repte interessant. Fixar la mirada, enfilar l'agulla i cosir els moments quotidians que al cap i a la fi, sumen la vida que passa.

Francoise Héritier, antropòloga francesa de 80 anys reflexiona en el seu llibre sobre la veritable sal de la vida i relata un darrera l'altre,  gaudis petits que la fan feliç: música, lectura, cuidar les plantes, riure, passejar, ver una película antiga, fer maionesa, estirar un clip...

On es troba la sal de la vida?
Replico la idea, provo de seguir el seu fil de prendre consciència dels moments de benestar anònims, assequibles, personals, petits, discrets, quotidians i de vegades invisibles:

Passejar quan la ciutat encara dorm, el tacte dels llençols nets, guixar sense ordre ni concert, mirar el cel abans d'anar a dormir, assaborir la primera cullerada del postre, donar la mà, estrenar una llibreta, fer callar el despertador, assaborir xocolata negra, descobrir un nou parc, triar un nou camí, encendre una espelma, seure a un banc i prendre el sol, escoltar música al cotxe a tot volum, rebre una trucada que esperes, desconnectar el mòbil, baixar-se una parada abans i caminar, buscar una entrada i trobar-la, xerrar amb qui vols, plegar els divendres, dormir més un dia de festa, tastar un nou menjar, trobar una ganga,  assaborir un entrepà amb bones vistes, no tenir pressa , tenir una tarda lliure, veure com riu la canalla, caminar amb sabates còmodes, descobrir una música nova, que t'esperin, veure sortir el sol...

Enfilant el detall , sorpreses a l'abast ...

Imatge Pixabay


Comentaris

  1. Ivanot16 de maig del 2019, a les 23:06

    ... arribar a casa i, abans d'obrir la porta, sentir al quisso petit bordar de felicitat, rebre una carta llarga d'algú a qui estimes i llegir-la lentament, veure que les orenetes tornen a fer niu a casa el mes d'abril, ...

    ResponElimina
  2. eva soley20 de maig del 2019, a les 10:17

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. eva soley20 de maig del 2019, a les 10:19

    ...olorar la terra mollada, al vespre, després d'un dia de pluja.

    ResponElimina
  4. Isabel 13 d’abril del 2020, a les 22:39

    Perder el tiempo con personas que quieres...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Amor , el origen

-
Imatge
A mor ; palabra corta e infinita. Poder, unión, fusión, fuerza centrípeta. La naturaleza sabia ha generado una energía de atracción potente y sutil que    nos capacita para ir más allá de nosotros mism@s. Por momentos   nuestro yo limitado se expande y nos   vinculamos a   otros seres   que cruzan nuestra biografía. Y nos sentimos a gusto, acariciados por la vida. Creo que el amor es el inicio de la vida , la inicial y la que crece,  imprescindible en la mirada comprensiva hacia el mundo propio y impulsor de   la suma colectiva que nos permite s obrevivir y relacionarnos de manera amable en un mundo a veces hostil. Y como toda  fuerza natural,  el amor a veces se desgasta,  tropieza, se enfría, decepciona y nos hace sufrir. Hasta que empieza un nuevo ciclo. Conviene aprender y apostar de nuevo, volver a confiar . Regeneración y reinicio. El fuego de la vida nunca se detiene y nos sobrevivirá. Os transcribo algunos fragmentos de textos que me han llegado este mes a través de l
Continua...

Què ens mou?

-
Imatge
Com és l'aire que pot fer moure  el molinet ? S'ha escrit molt sobre motivacions i necessitats bàsiques dels éssers humans i dels animals; similars de manera bàsica, en especial els mamífers.  Ens posem en moviment per donar resposta a necessitats i les emocions ens avisen i ens desperten. El model del psicòleg nordamericà Jaak Panksepp , estudiós de la neurociència afectiva, descriu 7 motivacions fonamentals i les emocions associades. M'han semblat un molt bon resum de la naturalesa humana i el que fa moure el  motor a petits i grans. El molinet no té edat. Anem a l'essencial  per comprendre . Les necessitats bàsiques i els 7 sistemes emocionals: Així som, així sentim. El que ens mou: 1.-La curiositat i l'esperit de buscar noves experiències. La motivació per explorar i conèixer és tan antiga com l'ésser humà i a cada individu segueix present la llavor de la il.usió per la descoberta. Tot i que les rutines en aporten seguretat, l'esperit de recerca viu fa l
Continua...

Lo esencial

-
Imatge
Navidad se acerca. Luces, regalos, encuentros, buenas intenciones , con ganas y con desganas. Para cada persona la Navidad es un mundo particular, como casi todo. A mí me gusta y a la vez llama la puerta a algunas nostalgias. Bienvenidas sean. Releo un texo de Ángeles Caso, periodista y escritora que publicó en la Vanguardia en el 2012. Lo que queremos y sentimos cuando conectamos con lo esencial, justamente en tiempo de excesos. Allá va un fragmento. "Lo que quiero ahora" "Será porque tres de mis mejores amigos se han enfrentado inesperadamente estas Navidades a enfermedades graves...." "Casi nada de lo que creemos que es importante me lo parece. Ni el éxito, ni el poder ni el dinero, más allá de lo imprescindible para vivir con dignidad." "...En este momento de mi vida, no quiero casi nada. Tan sólo la ternura de mi amor y la gloriosa compañía de a mis amigos. Unas cuantas caracajadas y unas palabras de cariño antes
Continua...