Tempestes i bloquejos

Estat CRASH.

Molt utilitzat en el coaching.

Em sembla una bona metàfora dels estats de bloqueig en els que de vegades podem entrar i ens entretenen abans de la sortida. Tot@s tenim detonadors claus, com botons que quan es premen ens fan sortir de nosaltres mateix@s i  la vida ens els presenta en el seu propi devenir.

Estem en CRASH quan es desbordem i patim més del compte.

I cadascú té una especialitat en la reacció a la que té més tendència. Les bàsiques:

• CONGELAR-SE: paralitzar-se, bloquejar-se, immobilitzar-se, quedat quiet@, quedar en una posició de no moviment .

• FUGIR: escapar-se, no fer front, no veure el que passa, tapar-se els ulls i les orelles, allunyar-se, posar terra per mig d'allò que ens produeix dolor.

• LLUITAR : emprendre, fer front, combatre, batallar, fer servir l'energia enfocada cap al que ens fa mal per fer-ho fora.

• DOBLEGAR-SE: sotmetre's, baixar el cap, cua entre les cames, callar-se, no dir, no expressar.

Totes les respostes són possibles i formen part de l'arsenal de recursos per a la supervivència i l'adaptació en un primer moment. A la llarga, els estats que no  afronten o que esgoten per desgast consumeixen energies que no queden disponibles per al creixement. Quan sentim que no avancem pot ser que estem encallats en alguna d'aquestes estratègies i bloquegem les portes de sortida.
I és molt revelador trobar la pauta que repetim...
Apostem per restar rigidesa i afegir flexibilitat.

Afegeixo l'ACCEPTACIÓ com energia madura que esdevé al llarg del camí , de vegades no en el primer moment d'encarar el que ens porta la vida.

De Carl Jung,

"Tot el que resisteixes persisteix. 

El que acceptes es transforma"

De H Murakami,

"I una vegada que la tempesta acabi, no recordaràs com ho vas aconseguir, com vas sobreviure. Ni tan sols estaràs segur@ que la tempesta hagi acabat. 

Una cosa si és segura. Quan surtis de la tempesta no seràs la mateixa persona que hi va entrar."

Imatge Eva Soley Riera