L'alegria



Naturalesa humana. L'alegria en l'equipament bàsic  com a motor que impulsa la  vida.

Desitjada, anhelada, expansiva, contagiosa, idealitzada, explosiva, essencial, visionària, excitant , perduda, retrobada, passatgera, efímera o de llarga durada. Respon a l'alquímia del que a cadascú li fa vibrar el cor ,és personal, feta a mida .  Interessant conèixer la pròpia fòrmula generativa de l'alegria.

Esclata quan gaudim, quan aconseguim, quan compartim i també quan superem una fase de tristesa o de pèrdua, per contrast, perquè potser som més conscients que la podem perdre.

Pot ser en temps real i recordada, actualitzada,com antídot al pensament que embolica i s'ennuvola. 
Íntima o compartida.
Solitària o en grup. 
D'estiu o d'hivern.
Espontània o artesanal.
En minidosi o a l' engrós.
Ecològica o amb costos massa elevats.
Millor assaborida, pròpia i alhora deixant que marxi i torni, que pugi i baixi, lliure, amb la confiança que torna sempre i ens enamora.


Us proposo un llibre molt interessant de l'Àlex Rovira i el Francesc Miralles "Alegria". Cito algunes frases:

"Dues sessions diàries de records agradables t'ajudaran a formar nous circuits d'alegria"

"Som alegria però la perdem en el procés de domesticació humana"

"Hi ha persones que han anat perdent l'alegria de viure a còpia de resignació i no ho saben..."

"No et perdis les petites alegries de la vida mentre esperes la felicitat"

Imatge Pixabay


Comentaris

  1. ALEGRIA - Antònia Font

    Cau es sol de s´hora baixa dins s´horitzó,
    damunt la mar arrissada es avions.
    Cau es sol de s´hora baixa vermell i calent,
    me sala i m´arengada sa pell.
    Es penya-segat
    i una pluja suau de pols estel·lar.
    Cau es sol de s´hora baixa i plàcidament
    sa gent se dutxa i omple es carrers.
    Cau es sol de s´hora baixa dins es meu cor,
    tothom m´estima i jo estim tothom.
    Falla sa corrent
    ses fireres no vendran cacauets.
    Alegria,
    ses velles se xapen de riure,
    es dies s´acaben i es fars il·luminen
    ses góndoles entre ses cases.
    Alegria,
    ses òrbites en sincronia,
    i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
    per sempre dins sa meva vida...
    Alegria!
    Cau es sol de s´hora baixa dins s´horitzó,
    damunt la mar arrissada es avions.
    Cau es sol de s´hora baixa vermell i calent,
    me sala i m´arengada sa pell.
    Es municipals, és evident,
    fan aparcar bé a sa gent.
    I Alegria...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Amor , el origen

Què ens mou?

Lo esencial