Conxita Luna Psicologia i Vida

Encara que impopular, la culpa forma part del repertori emocional amb el que venim dotats/des per viure. Quan fa avançar, impulsa a revisar el que s' ha danyat, a reparar, a aprendre. Reguladora de les interaccions i dels equilibris entre els territoris propis i els relacionals. Quan s'instal.la i envaeix, corrou i fa malviure. Transcric algunes idees que m'han semblat interessants basades en el llibre de la psicòloga Carmen Durán "El sentimiento de culpa" per entendre aquesta emoció i transitar-la cap a territoris fèrtils. Si es tracta d'un fet que ha danyat i en som conscients, la reparació al seu temps és el millor antídot per deslliurar la càrrega. Però de vegades la culpa ocupa massa energia interna , es fa engaxosa per dins i facilita ponts a la amargura, al desassossec. Algunes reflexions per revisar els circuits del motor intern: Per sobreviure i adaptar-nos hem assumit uns VALORS als que tractem d'ajustar-nos (família,socie...

Días caseros, con sus luces y sus sombras. Desde lo cercano también pueden aparecer mundos infinitos, nuevas miradas  que podrían surgir para  quedarse y sumar cuando el día a día vuelva a su ritmo galopante. Curioseando con lo que puede aportar de bueno mirar hacia dentro, comparto algunos poemas que invitan a explorar y descubrir lo inesperado, cuando el universo cotidiano deja de estar fuera y podemos lanzarnos a sentir las oportunidades que regala. "No salgas de casa para ver las flores. Amigo mío, no te molestes en hacer esa excursión. En tu cuerpo hay flores. Una flor tiene mil pétalos. Ése es un buen lugar para sentarse. Sentado allí vislumbrarás la belleza que hay en tu cuerpo y fuera de él, antes de los jardines y después de los jardines." Kabir "Dirige tu mirada al interior y encontrarás  mil regiones en tí  mismo aún por descubrir. Recórrelas y serás experto en geografía doméstica" Thoreau "He ...

L'amor, en la seva essència més subtil , reserva com un tresor el do de la tendresa.  Artesania fina de l'amor, per qui la dóna i per qui la rep. Quan es tracta d'acompanyar, és una emoció que facilita i endolceix. És com una poció curativa que sosté, calma, i dóna força i sentit. En la seva manera habitual és natural; sorgeix, esclata , impulsa a fer per l'altre amb una nova mirada. La tendresa recomposa forces, renova energia davant el plor del nadó i al costat de qui pateix. És com un oli que fa que l'engranatge de l'empatia es mogui i siguin possibles accions d'amor abans insospitades. S'abona amb temps, pausa, atenció i presència.  La tendresa no entén de presses ni de distàncies. Expressar l'afecte, escoltar, comprendre, donar conversa, acariciar, cuidar els detalls, estar present, oferir una beguda calenta, dir bon dia, abraçar, fer moixaines, un gest amable, fer riure, tornar-se una mica nen@, jugar, crear, explicar h...