Canviar o no canviar?

La paradoxa i la promesa  del canvi personal.
Vine, fes, prova , aplica't, i canviaràs. Vols dir? 
Si es tracta de viure en pau potser una condició fonamental és l'acceptació profunda  de ser com som. Creure, de debó, que tenim valor per nosaltres mateix@s, tal qual. La no acceptació promou la guerra interna, el descrèdit i el rerafons de no ser adequats/des.
Prefereixo altres paraules . Desenvolupar, per exemple, es basa en fer créixer el que ja és, implica una possibilitat de riquesa i opcions que potser fins ara estaven en un estat germinal esperant trobar el moment idoni , fèrtil , per sortir a la llum.

Us deixo algunes reflexions que em ressonen.


De Jack Kornfield

"No ens cal millorar, només hem d'estar disposats a deixar a anar el que ens bloqueja el cor"


De Tony de Mello

No canvieu. El desig de canviar és l'enemic de l'amor.
Aprecieu-vos tal com sou.
No intenteu canviar els altres, aprecieu-los tal com són.
....I si ho feu així...tot canviarà al seu temps i a la seva manera.

Deixeu-vos portar pel corrent de la vida...lleugers d'equipatge.