L'amor, en la seva essència més subtil , reserva com un tresor el do de la tendresa. Artesania fina de l'amor, per qui la dóna i per qui la rep. Quan es tracta d'acompanyar, és una emoció que facilita i endolceix. És com una poció curativa que sosté, calma, i dóna força i sentit. En la seva manera habitual és natural; sorgeix, esclata , impulsa a fer per l'altre amb una nova mirada. La tendresa recomposa forces, renova energia davant el plor del nadó i al costat de qui pateix. És com un oli que fa que l'engranatge de l'empatia es mogui i siguin possibles accions d'amor abans insospitades. S'abona amb temps, pausa, atenció i presència. La tendresa no entén de presses ni de distàncies. Expressar l'afecte, escoltar, comprendre, donar conversa, acariciar, cuidar els detalls, estar present, oferir una beguda calenta, dir bon dia, abraçar, fer moixaines, un gest amable, fer riure, tornar-se una mica nen@, jugar, crear, explicar h...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada