Mirar en perspectiva

Comença l'any, temps potser de nous propòsits.
Seguint el fil de les felicitats, rescato  una manera simple que descriu la complexitat en la recerca de l'equilibri en quatre titulars, les actituds de  Fer, Ser, Tenir i Pertànyer. Contrapesos per fer balança, pilars que orienten o despisten l'energia vital disponible.
De tant en tant, aposto per mirar en perspectiva i fer un cop d'ull al que impulsa el que construïm a les nostres vides per sentir si és el que realment volem.

FER : en la seva millor versió ens permet avançar, impulsar, produir, construir...i en la seva ombra, quan fem en excés ens esgotem ,perdem el nord i  la sàvia capacitat d'estar, sense més.

TENIR: en la seva millor cara ens permet aconseguir, viure còmodes, gaudir de les coses...i en la seva ombra mai en té prou i té el perill de robar moltes hores de la vida, que va passant.

SER: el que ens fa créixer  ens connecta amb l'essencial, el món intangible de la satisfacció profunda, la saviesa, la realització, la trascendència, l'art, el present...i en la seva ombra pot ser que de manera malentesa i aïllada del món ens allunyi del món real i ens torni més egocèntrics.

PERTÀNYER: en la zona lluminosa, és la sal de la vida de la trobada amb els altres, compartir, estimar, sentir-se estimat, formar part...i en la zona fosca si sempre volem pertànyer i no podem sostenir estar sols/es,arrisquem massa el benestar personal en mans dels altres.

On et situes? Com vols que sigui la teva combinació ?

I per acabar , una cita de Ana María Matute,

"El mundo hay que fabricárselo uno mismo, hay que crear peldaños que te suban, que te saquen del pozo. Hay que inventar la vida porque acaba siendo verdad”.

Imatge Jordi Alay