Desxifrar secrets

Rescato l'enfoc de l'Anna Freud (1895-1982), que continua i amplia la proposta del seu pare perquè em sembla molt útil per entendre com funciona la ment i els seus tripijocs.

A l'inconscient resideixen els nostres impulsos, desitjos, emocions, records... i en ocasions fem servir escuts protectors que es generen automàticament per preservar "l'ordre intern" del personatge que hem construït.

Les defenses són útils per no estar contínuament exposats a l'incertesa i també ens poden limitar quan són rígides, quan ens allunyen dels desitjos autèntics bloquejant el nostre potencial o danyant a altres persones.

Us presento alguns exemples:

Repressió.-Mantenim fora de la consciència desitjos, impulsos...que no podem satisfer o que implicarien canvis importants a la nostra vida, revolucions que no volem encetar.

Útil quan mantenim "a ratlla" desitjos irrealitzables o que farien mal  i limitant i desgastant quan ens allunya del que volem profundament , el que ens proporciona sentit i il.lusió.

Millor ser conscients del que estem reprimint per estalviar energia i símptomes diversos decidint  si volem o no transformar-ho en possible.

Desplaçament.-Transferim impulsos, desitjos, sentiments....que són propis cap a un altr@a persona u objecte. Per exemple, hem tingut un mal dia a la feina, no hem pogut expressar el que ens passa i ho paguen els de casa amb el nostre mal humor.Aquesta estratègia és poc útil per avançar a l'arrel del problema i afecta a altres que no entenen el que passa; millor mirar endins i apropiar-nos del que queda pendent de resoldre.

Negació.-Ens neguem a reconèixer una situació, record o emoció amenaçant potser perquè no ens veiem capaços d'afrontar-ho.

És útil per aminorar l'ansietat sobtada de situacions desagradables i/o traumàtiques i ens desactiva les oportunitats de millora si serveix per només per evadir-nos i no resoldre un problema. És el mecanisme de les addiccions per exemple en l'etapa de no reconeixement.

Projeccció.- Atribuïm pensaments, situacions o emocions pròpies a altres persones. És una estratègia que complica molt les relacions interpersonals, fàcilment condueix a la culpabilització dels altres d'aspectes que no reconeixem de nosaltres mateixos, treiem "fora" el que considerem que és indesitjable. És la típica situació en la que A sent que la persona B  no li cau bé i acaba dient que és l'altra persona que no l'accepta o que critica a l'altre perquè és intolerant i en realitat ell ho és i no gosa admetre-ho.

Sublimació.-Transformem desitjos inconfesables o prohibits en activitats acceptables,que ens satisfan i són de profit per un mateix o pels altres. Canalitzem l'energia del que reprimim, li donem sortida i l' alliberem per crear, conèixer, establir nous objectius...És bon combustible per l'art, la creativitat, la fraternitat,l'aprenentatge, la lluita per la justícia...

Tot plegat, subtil , secret, de vegades ho captem en un instant i ens fem càrrec de nosaltres mateixos amb una comprensió lúcida que ens reorienta i ens empeny.

De Sigmund Freud,

 "La veu de l' inconscient és subtil peró no descansa fins que és escoltada"

"La funció de l'art en la societat és edificar, reconstruir-nos quan estem en perill d'ensorrament"

Imatge Pixabay