Mostrar-se ?
La fortalesa , en viatge solitari, sense la fragilitat de la mà, és com dia sense nit.
La idea popular de que deixar-se veure vulnerable és perjudicial ens coloca dins una closca des de la que és difícil sentir i mostrar-se.
En una mirada de reüll a les xarxes socials, la majoria de les imatges corresponen a moments bons per ser vistos i aprobats. Fenomenal i decompensat alhora; falten fragments del trencaclosques, matisos, detalls.
De vegades gastem molta energia psíquica per amagar el que creiem que no seria ben vist, potser no ens estimarien prou, potser es reptaria massa l'exigència de ser i estar perfectes.
La no acceptació de la pròpia fragilitat és terreny abonat per construir una autoestima debilitada i també només enfocar-se en ella.
Tot@s som un ventall de possibilitats i cada ésser humà és el resultat d'una combinació única i irrepetible de fortaleses i debilitats en evolució constant.
Transcric fragment d'un llibre molt interessant,
"Fràgil, el poder de la vulnerabilidad" de Brené Brown
"La vulnerabilidad no es buena ni mala; no es lo que llamamos una emoción oscura ni siempre es una experiencia positiva y luminosa....Creer que la vulnerabilidad equivale a debilidad es creer que sentir equivale a debilidad. Anular nuestra vida emocional por temor a pagar un precio demasiado alto es alejarse de lo que, precisamente , da sentido y propósito a la vida".
"Una de las trágicas paradojas de la vida moderna es nuestra tendencia a aislarnos los unos de los otros a causa, precisamente, de los sentimientos que todos compartimos, incluidos el miedo al fracaso y la sensación de no dar la talla."
Ken Robinson
Imatge Pixabay
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada