Si la ràbia s'enrabia

La ràbia té força.

Existeix tot  un assortit  de ràbies ; les soterrades que pessiguen l’estómac, les desbocades que van al seu aire, les que impulsen i fan moure, les enverinades, les de trama curta , les que s’han colocat d’ocupes  de manera indefinida, les que posen límits, les que inunden tot i les que esclaten , i es desfan quan s’escolten, entre moltes d’altres.

La ira forma part del guió les històries des de que s’expliquen històries. És  canal de sortida natural, llum d’emergència  i sort n’hi ha per detectar ràpid el que percebem com injust o el que ens  lesiona; ens mobilitza.

I al mateix temps,  la ràbia descabalcada, sense domar, pot arrasar tot el que troba dins i fora, de fet, és  magma que impregna la violència  l’egocentrisme obcecat que mira  només el malic i s’allunya de la visió de l’altre.

Quan la ràbia es converteix en destructiva? Alguns signes per estar atent@s,

·         Quan no està  reposada i tira pel dret.

·         Quan es tapa els ulls i no vol mirar altres punts            de vista.

·         Quan inunda  i ocupa tot el significat de les                     paraules cap a  mí o cap a l’altre.

·         Quan deriva en ressentiment o rancúnia i es fa            densa, permanent i enganxosa.

·         Quan  l’enveja la carrega com benzina.

·         Quan ha anat molt lluny i s’ha transformat en odi.

·         Quan ens convertim en l’emoció amb potes  i                 perdem la distància per percebre que som molt           més…i que tot és  passatger…

        

“La comprensión es el factor liberador, es lo que nos libera y permite que se produzca la transformación. En esto consiste la práctica de cuidar de la ira.”

Thich Nhat Hang

"Cuando esté irritado, cuenta hasta diez, si estás airado cuenta hasta cien"

Thomas Jefferson

Imatge Pixabay

·