En la Vida i en la mort

S'apropa Tots Sants.

Castanyada, panellets i també dia dels Difunts.

Tot d'una, els cementiris es converteixen en punt de trobada i algun@s formem part de la comunitat de persones que fan visita ritual  i renoven les flors als que van marxar.

Encara que les absències són viscudes de manera única i personal,  recupero el sentit simbòlic d' aquest dia i el miro amb el propòsit d'apropar la mort a la vida viva  que corre, que va depressa i no té temps per aturar-se. 

Mirar la mort desperta emocions, neguits, records , nostàlgies , agraïments i trascendències.

I molt més.

Mirar la mort és mirar també la vida, reivindicar el present i l'aposta pel que és essencial.

Recordar que som finits  impulsa a l'infinit de la vida, al dia a dia i a destriar el que ens ocupa massa temps i pes al cor.

Transcric algunes paraules de llibres i autors que em ressonen:

De les doctores Angi Carmelo i Luján Comas; del seu llibre "Existe la muerte?. Ciencia, vida y trascendencia".

"És trist que arribi la mort i te n'adonis que no has viscut pel patiment i successos que només han succeït a la teva imaginació però t'han mantingut angoixat i han impedit que puguis gaudir dels petits moments; de les petites coses, de l'amor, dels colors, del sol, de les flors, els olors, la música...Tot allò que forma part de la vida i sovint oblidem.

Amb independència de les nostres creences, l'únic que és cert és el moment actual."

De la Marguerite  Yourcenar, del seu llibre "El último amor del príncipe Genghi".

"Ja se que he de morir...No em queixo de la sort que comparteixo  amb les flors, els insectes i els astres. En un univers en el que tot passa com un somni, sentiria remordiments de durar per sempre. No em queixo de que les coses , els éssers i els cors no durin per sempre ja que part de la seva bellesa es composa d'aquesta desventura.

El que m'afligeix és que siguin únics...." (i irrepetibles...)

Del filòsof Roger-Pol Droit, del seu llibre "Si sólo me quedara una hora de vida".

"Escollir la vida, sempre i a tot arreu.

Malgrat el no res, la mort propera, la impossibilitat d'assegurar el que sigui,

l'AMOR i altres forces són la única sortida."

De l'Albert Parellada, del seu llibre " Aprendre a morir, aprendre a viure".

"La millor manera d'ajudar a una persona en dol és escoltar-la, permetre que expressi els seus sentiments de ràbia, de culpa, d'impotència o de frustració que no la deixen viure tranquil.la. Escoltar-la amb un esperit obert , sense jutjar-la és el primer pas per comprendre-la. Escoltar-la en sil.lenci..."

I de l'etern  Benedetti.

"Después de todo, la muerte es un síntoma de que hubo vida"

Imatge Pixabay