L'efecte mirall

L'efecte mirall en les relacions interpersonals.

Fa rumiar i d'entrada descoloca.

Desgranat amb calma, qüestiona el món de "bons i dolents" i ens convida a fer-nos càrrec de nosaltres mateix@s i a deixar anar el que no ens convé.

Faig una aproximació breu, a propòsit del llibre del japonès Yoshinori Noguchi "La ley del espejo" i els seus lemes.

"El que et molesta i t'irrita de l'altre, també està  en tu"
Em ressona el valor d'aquest lema quan puc mirar allò que em  desencaixa tant del comportament de l'altre i seguint el fil reconec el mateix dins meu. 
Deia Carl Young que l'ésser humà tendeix a amagar les parts que no accepta i li és més fàcil reconèixer-les en altres persones.

Tot el que l'altre critica, jutja o vol canviar de tu sense que t'afecti, li pertany a l'altre.

Doble sentit.

Si el que diu l'altre sobre mi em treu de les caselles, em paralitza  i em treu la son potser està desvetllant algun aspecte que jo també he de revisar, hi ha alguna pista a seguir en la pèrdua de l'equilibri.

I d'altra banda, si el que diu l'altre no m'afecta de manera profunda, no em fa perdre el meu centre, ho puc retornar; no té a veure amb mi, no m'hi enganxo, ho allibero.

El que t'agrada i admires de l'altre, també està en tu.

Excel.lent notícia.

Potser hi ha aspectes amagats que l'altre em desperta. L'altre fa de llavor perquè jo  descobreixi tresors que no gosava veure. Si ho reconec, ho tinc també dins. Si veig la bellesa, està en mi.

Citant a C. Young,

"El que ens irrita dels altres ens pot ajudar a entendre-n's a nosatr@s mateix@s."

"El que negues et sotmet, el que acceptes et transforma"

Imatge Pixabay