Tu y yo



¿Qué es lo que quieres de verdad?
¿Cuál es tu deseo genuino, auténtico?
A veces no es fácil responder a esa pregunta.
De repente un@ puede darse cuenta que està viviendo una vida con el rumbo que van marcado otras personas,  con fidelidad y obediencia a deseos ajenos.

Ecuación compleja.
Hacerse la pregunta ya es un paso y responderla abrir un camino para destilar, filtrar y conectar con la propia esencia.

Éstó es mío y ésto no.
Ésto es lo quieres tú y ésto es lo que quiero yo.
Yo sé lo que es bueno para mí.
Si nos encontramos y compartimos camino será porque queremos ,  con lo tuyo, con lo mío y con el espacio común que nos permite crecer en amor y libertad.

Releo un escrito de Fritz Perls, padre de la psicoterapia Gestalt , que siempre me ha filtrado fondo por su simplicidad compleja. Claro y radical.







Imatge Pixabay


Comentaris

  1. Aquesta oració de F Perls em recorda sempre la cançó de JM Serrat, Fins que cal dir-se adéu, quan diu: ... compromesos només amb les coincidències....

    Es varen dir:
    «Cal guanyar temps als somnis,
    cal anar molt més enllà de les paraules.
    Ser tal com som
    de soca-rel.
    Cremar les naus,
    navegar a pèl
    a cavall de la cresta de l'onada.

    Amor valent per tu,
    per guanyar terreny a la vida
    i contemplar-la
    compartint-la.
    Fins que cal dir-se adéu.

    L'un dins l'altre
    i cadascú al seu lloc.
    Pensar en veu alta
    i tastar-ho tot.»

    I ho varen fer...
    guanyant temps als somnis
    i compromesos, només, en les coincidències
    i la mútua complicitat.
    Eren llavor d'eternitat
    compartint les joguines i les vivències.

    Amor valent per tu...
    Va cap on va i dura el que dura.
    No hi ha marges
    ni mesures.
    Fins que cal dir-se adéu.

    L'un dins l'altre
    i cadascú al seu lloc.
    Pensar en veu alta
    i tastar-ho tot.

    Fins a la fi
    cal guanyar temps als somnis.
    Cal anar molt més enllà de les paraules,
    ser tal com som i dir-se adéu
    si el cada dia ha fet lo seu
    i ens ha canviat les coses i a nosaltres.

    Amor valent per tu,
    per guanyar terreny a la vida
    i esgotar-la
    i «exprimir-la».
    Fins que cal dir-se adéu.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Amor , el origen

Què ens mou?

Lo esencial