Bellesa escollida

La bellesa i els seus cànons a debat.

Llegeixo el resultat sobre un estudi sobre valoració del propi cos. Un 75% dels homes estan satisfets i només un 45% de les dones valoren prou bé el seu aspecte físic.

Com es fragua aquesta mirada gris que mina l'autoestima de les dones?

Em crida l'atenció la cita de John Berger : " Els homes miren a les dones i les dones es contemplen a sí mateixes essent mirades. Aquest fet determina no sols la relació entre homes i dones sinò també la relació amb ella mateixa". I això passa des de temps immemorials. La dona com objecte per ser contemplat.

I si la revolució fos veure's amb mirada pròpia , fora dels cànons establerts ?

Anar més enllà del pes ideal, pell ideal, pel ideal, cames ideals, cintura ideal, somriure ideal...

Apostar per la salut i la bellesa artesana, construïda per cada dona, en connexió íntima amb el que és bo per ella i el seu cos.

Apostar per la llibertat de sentir-se valuosa ampliant la mirada, incloent detalls i racons del cos i de l'ànima que fan a cada dona ser especial en ella mateixa.

I explicar-ho a les dones que estan creixent i que treuen el cap al món dels adults i les seves convencions perquè amb sort puguin ser més sobiranes del seu cos.

Cito a Lourdes Ventura, del seu llibre "La tiranía de la belleza", molt recomanable:

"Valorar el propi cos i sentir-se bé amb una mateixa no té a veure amb l'edat , el pes i les faccions perfectes; té a veure amb les coses que passen dins nostre, amb l'absència de guerres internes (crítica, judici...). Crec que la felicitat és estar satisfet/a amb un/a mateix/a i és d'aquesta satisfacció íntima que sorgeix la bellesa per la que mereix la pensa lluitar."

"Soy la mujer que piensa.

Algún día mis ojos encenderán luciérnagas."

Gioconda Belli

"Lo esencial es a menudo invisible. El ojo no lo capta, sólo el corazón.".

Isabel Allende

Imatge Pixabay