Ens entenem?

 

Xerrar i trobar-se o bé  perdre el Nord .

Les paraules com camins de trobada i també com a fletxes que desfan ponts i dreceres.

Com són els diàlegs que faciliten?

El model del psicòleg  Marshall Rosenberg sobre Comunicació No violenta em sembla una proposta profunda i transformadora per educar en l'art de la trobada. Encaixar les diferències responsabilitzant-nos del que és propi. Apuntar al benestar comú i les sinèrgies.

Enfocar en les emocions i necessitats, tant pròpies com de l'altre i allunyar-se del llenguatge que separa (jutjar, ordenar, diagnosticar, dirigir, manipular, comparar, criticar, dir a mitges,  culpar, renyar, solucionar, sermonejar, negar la responsabilitat).

L'enfoc de Rosenberg parla de posar paraules al que sentim per adonar-nos de les nostres necessitats i gestionar-les millor essent capaços/es de demanar, fent peticions clares a l'altre/a. Un altre/a que també anhela satisfer els seus desitjos. 

Us apropo una eina central del seu model :

Els quatre passos de la Comunicació No violenta:

1.- Descriure la situació evitant judicis, de manera objectiva: "Quan veig, escolto... arriba el diumenge a la tarda i no sortim de casa..." Hi ha silenci entre nosaltres..." "Són les 2 de la matinada i no has arribat a casa...".

2.-  Em sento (jo) : 

Versió 1 que obre camins: "avorrida, desilusionada, irritable, malhumorada, trista, disgustada, furiosa...". Posar  nom a les emocions pròpies.

Versió 2 que bloqueja el diàleg: " despreciada, atacada, censurada, ignorada, abandonada, exclosa, decepcionada, enganyada, ridiculitzada...Paraules que   jutgen  i/o ataquen  a l'altre.

3- Perquè Necessito... respecte, afecte, reconeixement, aprenentatge, diversió, sentit, sinceritat, calma, seguretat, espai, confiança...

4.- Per això Et demano... Una petició clara, concreta i positiva que compti també amb el que pot necessitar l'altre.

Un exemple casolà dels 4 passos:"Quan veig els plats bruts sobre la taula del menjador em sento frustrat perquè necessito ordre. T'agrairia que portessis els plats a la cuina "

Citant a Rosenberg, del seu llibre "Comunicació no violenta, un llenguatge de vida" de lectura molt interessant per comprendre amb més detall la seva filosofia,

"La violència és l'expressió tràgica de les necessitats no satisfetes. És la manifestació de la impotència i/o la desesperació d'algú que sent que  les seves paraules no són suficients per fer-se entendre. Llavors ataca, crida, agredeix..."

Us suggereixo visitar aquesta pàgina amb inventaris molt útils d'emocions i necessitats entre altres recursos.

www.asociacioncomunicacionnoviolenta.org

Imatge Pixabay