Ens prenem una pausa?

 

La temptació d'omplir el temps de la vida de coses a FER.

I si no féssim tant?

Desaccelerar, fer menys i estar més.

Hem absorvit el mandat de la eficiència i la productivitat com si fóssim màquines, i no ho som.

Tant se val que sigui al temps de treball com al temps de lleure, les agendes s'omplen  amb activitats encadenades.

El temps de parada per molts/es ha sorgit com una novetat mai abans pensada; el temps s'ha presentat amb noves cares i noves oportunitats.

I si convidem la pausa al dia a dia? Molt millor quan és triada que imposada encara que  tot i així  podem apostar per trobar-la de cara, vent a favor.

No cal fer cap curs especial. La pausa pot  ocupar un alè, un minut, un dia, un glop d'aigua, un retir o un any sabàtic. El cas és que al parar s'obren noves finestres per copsar la realitat , generar nous enfocs i fer salut. El pensament productiu que no para mai es perd l'oportunitat de captar altres matisos de la vida, aprofondir, contemplar, assaborir, gaudir, crear, badar,  veure què hi ha al fons quan callem i mirem amb curiositat. 

La pausa és com el bitllet per pujar al un  tren i que viatja lluny des de ben a prop. 

"No eres una lista de tareas pendientes" de Robert Poynton. Llibre interessant, viscut, amb idees i aportacions que comparteixo.

Transcric alguns fragments.

"Les màquines estan pensades per funcionar constantment, les persones, no. Fem front a aquesta realitat amb descansos de cap de setmana, aplicacions per meditar i vacances anuals però aquests mecanismes solen tenir curta durada. Per prosperar, ens cal un enfoc més sostenible, desenvolupar la capacitat de fer pauses".

"Estar ocupat està molt ben vist. Hem creat una pròspera indústria de la productivitat personal i gestió del temps que també deu molt a les màquines i que premia l'eficiència sobre la resta de les coses".

"La pausa és l'antídot a la dominant i simplista idea de l 'activitat sense descans. La pausa actua com un interruptor que et dona accés a altres aspectes de la teva naturalesa. De la mateixa manera que el llevat aixeca el pa, la pausa alleugera i enriqueix la nostra vivència. Ens permet pensar d'una altra manera i fer servir altres qualitats mentals: la imaginació, l'emoció, la associació, la intuició, la contemplació. Aporta intensitat de sentiments, ens ajuda a percebre el tot més enllà de les parts, dóna importància a les relacions i no només als objectes i ens convida a apreciar enlloc d'analitzar. La pausa desfà l'efecte aplanador de la tecnologia té sobre el temps  i li retorna certa profunditat...".

"La vida consisteix en molt més que fer coses..."

I què conté la pausa?

El que decidim, amb la dimensió del temps que triem ...

Imatge Pixabay