Ens prenem una pausa?

La temptació d'omplir el temps de la vida de coses a FER. I si no féssim tant? Desaccelerar, fer menys i estar més. Hem absorvit el mandat de la eficiència i la productivitat com si fóssim màquines, i no ho som. Tant se val que sigui al temps de treball com al temps de lleure, les agendes s'omplen amb activitats encadenades. El temps de parada per molts/es ha sorgit com una novetat mai abans pensada; el temps s'ha presentat amb noves cares i noves oportunitats. I si convidem la pausa al dia a dia? Molt millor quan és triada que imposada encara que tot i així podem apostar per trobar-la de cara, vent a favor. No cal fer cap curs especial. La pausa pot ocupar un alè, un minut, un dia, un glop d'aigua, un retir o un any sabàtic. El cas és que al parar s'obren noves finestres per copsar la realitat , generar nous enfocs i fer salut. El pensament productiu que no para mai es perd l'oportunitat de captar altres matisos de la vida, aprofondir, contemplar, assabor...