Conxita Luna Psicologia i Vida

Ha plogut molt després de Freud. La seva idea innovadora sobre la ment i el reconeixement d'una part anomenada inconscient en la que de manera encriptada estaven continguts reprimits va ser tota una revolució. Es donava pas a una visió complexa de la psique, a l'interès pels continguts dels somnis i també a la possibilitat d'entendre millor el patiment humà i com trascendir-lo. Avui en dia hi ha noves visions que han evolucionat la idea de  l'inconscient tèrbol de Freud que contenia els impulsos sexuals, violents i les emocions reprimides. Diríem que a l'inconscient estan dipositats continguts mentals que estan fora de la ment conscient. Avui en dia les orientacions humanistes parlen de l'inconscient com un gran aliat que conté els recursos de l'experiència i els aprenentatges que es van acumulant durant la vida ;és com un fons creatiu que hem oblidat, el magatzem que conté tots els estats possibles; el passat, el futur, els anhels, els afectes, ...

Una altra visió del que ens produeix benestar; les substàncies químiques dissenyades des de molt antic en la nostra naturalesa mamífera que composen l'alquímia de les sensacions agradables. El motor de la supervivència de la naturalesa és crear sensacions plaenteres que ens reforcin a repetir-les i evitar les que ens fan sentir malestar. Quines són aquestes substàncies invisibles que van fent alquímia interna? Dopamina: relacionada amb la recerca de plaer quan busquem objectius, desitjos i necessitats; ens impulsa al repte i a obtenir recompenses. Endorfina: és un analgèsic natural, una resposta a l'estrés, el dolor i la por; emmascara el dolor per un temps breu; quan ens sentim bé després d'un esforç físic, després de plorar, de riure, quan ens fem mal i ens adonem al cap d'uns minuts... Serotonina: s'activa amb les sensacions  d'autoestima,  confiança i reconeixement; sentir-se respectat i ser rellevant pels altres. Oxitocina:en relació als vin...

Recupero un clásico, Carl Rogers (1902-1987), uno de los psicólogos padres de la psicologia humanista. Me cautiva su confianza radical en  la esencia  íntima de la naturaleza humana y en la tendencia a crecer y madurar. En su obra el "Proceso de convertirse en persona" describe  cómo sería emerger con lo mejor de sí mism@ en un proceso de crecimiento. Apunto algunas pistas faro del devenir persona : Un@ se entiende y se acepta la complejidad interna, las polaridades, las luces y las sombras. Se es capaz de mirar hacia uno mismo y expresar lo que se siente. Se descubre lo que se quiere  ser, diferenciándose progresivamente de los mandatos "debería"y las expectativas impuestas. Se disminuyen las defensas , las corazas y las armaduras protectoras. Se deja de invertir exceso de energía en agradar a los demás. Se avanza hacia la autonomía, hacia las propias decisiones y las metas sentidas. Se confía en la intuición propia. Se acepta que la vida es...

Encontré por casualidad la obra de Tokyo Shibatta. Ella empezó a escribir poesía a los 92 años y le publicaron con 101. Me fascina la frescura de los versos de esta mujer que borda la expresión sensible de lo cotidiano, de los pequeños detalles y de la soledad que agradece la compañía desde la gratitud y no desde la exigencia, todo un reto.  Se puede leer el librito en una tarde  y después guardarlo a mano para volver a él cuando necesitamos un baño de simplicidad sabia. En sus palabras: "Empecé a componer poemas a los 92 años y me he dado cuenta de que a pesar de las dificultades existo gracias a mis recuerdos y a las personas que me han acompañado en este viaje. Aunque me pese la soledad cada mañana, me pinto ligeramente los labios y me alegro de ver el sol a través de la ventana, otra vez..., y sonrío." El viento, el sol y yo Cuando el viento llama a la puerta de vidrio, le dejo entrar. Y ya que también entra el sol, Los tres nos ponemos a charlar. ...

Comença l'any, temps potser de nous propòsits. Seguint el fil de les felicitats, rescato  una manera simple que descriu la complexitat en la recerca de l'equilibri en quatre titulars, les actituds de   Fer, Ser, Tenir i Pertànyer. Contrapesos per fer balança, pilars que orienten o despisten l'energia vital disponible. De tant en tant, aposto per mirar en perspectiva i fer un cop d'ull al que impulsa el que construïm a les nostres vides per sentir si és el que realment volem. FER : en la seva millor versió ens permet avançar, impulsar, produir, construir...i en la seva ombra, quan fem en excés ens esgotem ,perdem el nord i  la sàvia capacitat d'estar, sense més. TENIR : en la seva millor cara ens permet aconseguir, viure còmodes, gaudir de les coses...i en la seva ombra mai en té prou i té el perill de robar moltes hores de la vida, que va passant. SER : el que ens fa créixer  ens connecta amb l'essencial, el món intangible de la satisfacció profund...

L'ansietat és impopular. Quan atrapa la voldríem ben  lluny, més o menys a la Patagònia. La visió de l'ansietat com un dimoni pervers que es presenta quan vol , que ens domina i només ens fa patir, paradoxalment contribueix a augmentar el seu efecte. Una mirada alternativa: acceptar l'ansietat, mirar-la amb curiositat i descobrir el seu missatge encriptat. De vegades es dispara  i activa desseguida el sistema d'alerta però habitualment parla d'alguna emoció o preocupació que ens tensa i no troba sortida. Podem provar a seure amb ella, respirar fons i convidar-la a fer una til.la  demanant-li les pistes per sortir del laberint.  Us recomano un bon llibre que explica la dinàmica de l'ansietat i incorpora pràctiques per gestionar-la: Una cita del doctor Cristopher Germer en el pròleg, "L'ansietat pot ser ser una oportunitat per ser més savi i més lliure,escoltant a cor obert el que el cos i la ment estan tractant de dir-nos". I un c...